La Declaració Universal del Drets Humans defineix el dret al salut, en el paràgraf 1, de l’article 25, com: “Tota persona té  dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar i, en especial, l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris.”

Aquesta visió àmplia de la salut va molt més enllà de la simple absència de malaltia i implica tota una sèrie de determinants socials de la salut. La manera com vivim, treballem, ens relacionem, els rols que ens són atorgats per qüestió de gènere, etc. tenen molt més pes en la nostra salut que el codi genètic heretat i provoquen les desigualtats socials en salut. Es tracta de les diferències sistemàtiques en salut que hi ha entre grups de població, i que són evitables i injustes. Les causes d’aquestes desigualtats es troben en les estructures socials i en l’impacte que les institucions polítiques, econòmiques i legals tenen en els diferents grups socials.

Tot això és el que analitzem al blog “La pitjor epidèmia” al diari d’investigació Crític. I avui 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, us volem presentar el darrer article que hi hem publicat analitzant un determinant essencial: el sistema de salut.

Tenir o no accés a un sistema de salut de qualitat, determina de manera clau, poder gaudir o no d’una bona salut, individual i col·lectiva. I 400 milions de persones al món avui dia no hi tenen accés. Però per què? I com ha de ser el sistema de salut ideal? Existeix? Això és el que ens plantegem en aquest nou article escrit per Gabriel Boichat, amb el suport de Carlos Mediano, en què analitzem a fons, i amb gràfics comparatius, el model sanitari de quatre països molt diferents: Espanya, Estats Units, Argentina i Moçambic.

Podeu llegir l’article complet AQUÍ.