Que la salut s’ha convertit en un lucratiu negoci arreu del món ningú no ho posa en dubte. Que això sigui per i per a el bé de totes les persones ens faria entrar en un debat una mica més encès.
La venda il·legal de medicaments falsificats s’ha convertit en una de les activitats més lucratives del món, arribant a ser un negoci 25 vegades més rendible que el narcotràfic. S’estima que aquest mercat il·legal genera uns beneficis globals de més de 75.000 milions de dòlars, havent-se triplicat en els últims anys. Malgrat que en la UE aquest comerç només representa un 1% del mercat total, l’Organització Mundial de la Salut calcula que entre el 7% y el 10% dels medicaments de tot el món estan falsificats.
Quant més llegeixo sobre el tema, més escandaloses em semblen aquestes xifres. No estem parlant d’un negoci com el narcotràfic, centrat al voltant d’un producte totalment prescindible per al benestar de l’ésser humà (o no, però no seria aquest el debat en el qual li correspon entrar a una servidora), sinó que jugar amb la salut de milions de persones empobrides al món, sobre tot a l’Àfrica, genera molts diners per a les butxaques d’unes poques persones no empobrides.
Quan parlem de medicaments falsificats, no ens referim a aquells medicaments legals però de dubtosa utilitat terapèutica, o fins i tot inútils, com bé explica en alguns dels seus articles l’expert en patents farmacèutiques Germán Velásquez (que estarà amb nosaltres durant la 8ª Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció), o els metges Bernard Debré y Philippe Even en la seva “Guia dels medicaments útils, inútils o perillosos”, on fan un repàs a 4.000 productes farmacèutics a la venda a França.
En el cas dels falsificats, no es pot garantir la seva qualitat al no tenir darrera un laboratori legítim de fabricació, ni els necessaris controls sanitaris. I així arriben a mans de persones malaltes: moltes persones empobrides de l’oest del continent africà no tenen accés a medicaments legals i apropiats que hagin passat per una cadena de control farmacèutic estricte i dels quals es pugui assegurar que la composició real del medicament correspon a allò que consta a “l’etiqueta”, sense posar en risc evitable la salut del pacient, sigui per l’absència del suposat fàrmac o per excés del mateix.
En un món globalitzat, ens trobem amb una país com l un país como l’ India que s’ha convertit en la farmàcia del món, líder en la fabricació de medicaments genèrics, molt més accessibles econòmicament i evidentment replicaves. Això ja provocat més d’un mal de cap a empreses farmacèutiques com Novartis, que han intentat defensar a capa i espassa les seves patents, tot i sabent que això no beneficiarà les persones que necessiten el seu tractament contra el càncer, només les seves butxaques. Per sort, de vegades la justícia és això, justa.
En plantejo doncs: si un medicament és una necessitat bàsica i forma part del bé comú de totes les persones, no haurien d’encaminar-se totes les polítiques nacionals i internacionals, en un món globalitzat, a defensar-lo com a tal? Per tant, les patents farmacèutiques, no haurien d’estar supeditades a aquesta protecció?
I si, a sobre, és sumés la possibilitat de permetre que cada país fabriqui o importi els seus medicaments essencials protegint-los del virus de la indústria de les patents, potser es projectaria una mica de llum dins d’un túnel tan fosc. Quan amb només 340 medicaments podria tractar-se efectivament el 90% de malalties!
Això contribuiria a solucionar el problema del mercat il·legal dels medicaments falsificats, i aplanaria el tortuós recorregut pel qual transiten milions de persones empobrides per accedir a un tractament farmacològic controlat sanitàriament.
El 29 de maig a Barcelona, durant la Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció, es projectarà India, la Farmacia del Mundo, que retrata el procés judicial de Novartis amb motiu del cas Glivec y Tiim, sobre el mercat il·legal de medicaments a Burkina Faso. A continuació, en el debat posterior “Patents farmacèutiques: un obstacle per a la salut de les persones?” Comptarem amb la presència d’en Germán Velásquez (assessor en Salut i Desenvolupament del Centre Sud a Ginebra) i d’en K.M. Gopakumar (assessor jurídic i expert del Third World Network), amb qui podrem debatre sobre tots aquests temes.
Raquel Bonell
Coordinadora de campanya
Dret a la Salut a l’Àfrica