Ja tenim nou Informe Mundial de la Salut 2013. L’ ha publicat l’OMS fa uns dies i sosté que la cobertura sanitària universal només es pot assolir amb les dades científiques que proporciona la recerca. Amb aquest informe l’OMS intenta cridar l’atenció de finançadors, investigadors i d’aquells que utilitzen els resultats de dites recerques per identificar o executar intervencions en salut.

Però, malgrat que l’informe diu que “la investigació sobre serveis i sistemes de salut rep un suport relativament escàs i acostuma a tenir poca amplitut, Werner Soors es planteja si l’ informe podria tenir poca amplitut en sí mateix. I això perquè, segons ell, l’informe no respon a tres preguntes clau: quin tipus d’evidència científica es la més necessària? Com portar al primer pla una perspectiva sistèmica (que es centri en el sistema de salut como un tot)? I, com fem que aquesta recerca es tradueixi veritablement en una millor salut per a tothom?

Tot i que l’OMS en els darrers anys, amb diversos informes i publicacions, semblava haver redoblat els esforços al voltant de l’enfortiment de sistemes de salut com a estratègia per aconseguir la cobertura sanitària universal, ara ens sorprèn amb un informe curt de mires. I és que, dels dotze casos d’estudi que proposa, sis són sobre la prevenció o el control de malalties concretes, i els altres sis sí tenen més a veure amb sistemes de salut, però els manca, segons l’autor, una perspectiva sistèmica, que tingui en compte les interaccions entre actors i intervencions.

A això hem de sumar que amb prou feines es presta atenció als determinants socials de salut, i encara menys a l’equitat, o que l’informe tampoc destaca la recerca al voltant de l’enfocament de “salut en totes les polítiques”, deixant-lo una mica al marge, com un aspecte merament complementari.

Hi ha un perill clar. Un enfocament centrat més en malalties concretes que en les persones i amb una visió estreta ens pot portar a una cobertura sanitària més selectiva que universal, en un trist paral·lelisme con aquella Atenció Primària de Salut, que per haver-se convertit en selectiva avui és fallida, segons molts. Com suggereix Soors, s’ha d’investigar amb més profunditat, i amb una perspectiva més oberta, per arribar més lluny.