Fa uns mesos, conversant amb el Dr. Helder Martins (ex Ministre de Salut de Moçambic), aquest em comentava que l’Atenció Primària de Salut (APS) no existeix a Moçambic. Que a diferència dels primers anys després de la independència, el sistema de salut ara no és més que la suma d’una sèrie de programes desarticulats. Aquestes afirmacions també les va exposar en públic durant el debat que es va celebrar després de l’estrena de “A Luta Continua” a Maputo.
És, sens dubte, una apreciació molt rotunda, però probablement bastant encertada, de la situació del sector salut al país. La veritat és que el diagnòstic de la realitat, com ja hem indicat en altres articles en aquest blog, indica que la gran majoria de recursos financers i humans no estan al servei de l’APS, al contrari, estan al servei de i per a la promoció de programes verticals que distorsionen el sistema i creen desigualtats en l’accés als serveis de salut, deixant als més desfavorits sense la capacitat d’exercir el seu dret a la salut. D’altra banda, la dinàmica macroeconòmica del país, basada en l’economia de mercat amb la indústria extractiva com a eix central, alimenta desigualtats en un país ja de per si molt fràgil.
Des medicusmundi plantegem una estratègia que pretén fer l’APS realitat a Moçambic, basada en l’enfortiment, la promoció i la defensa de l’APS. Però, es pot defensar una cosa que no es té?
Aquells que participem en els moviments de defensa dels drets humans socials, com és la salut, ens enfrontem a obstacles i desafiaments enormes. La globalització dels drets humans, dels drets socials, va molt per darrere de la globalització del capital. En aquest sentit, pot resultar fins i tot “lògic” pensar que les forces que pretenen convertir la salut en un bé de consum i no en un dret ens guanyin la partida a molts llocs del planeta, especialment en països joves i amb ganes d’obertura, com és el cas de Moçambic. El sector privat lucratiu i no lucratiu s’expandeix a la recerca de nous mercats.
La veritat és que Moçambic no pot lluitar per evitar que li treguin avanços com la cobertura universal, perquè mai l’ha aconseguit. No pot lluitar per evitar que privatitzin molts serveis en determinades àrees rurals, ja que en realitat, aquests serveis no existeixen. I així podríem donar una llarga llista. Però sí que pot lluitar per un ideal que contribuirà a que el dret a la salut sigui efectiu: un sistema de salut públic, amb cobertura universal i basat en els principis de l’Atenció Primària en Salut. I l’avantatge amb què comptem és que aquelles persones i institucions que lluiten per aquest ideal no estan soles. A més, la història i els impressionants resultats per a la millora de la qualitat de vida que ha garantit l’APS en molts països estan a favor nostre.
La crisi financera mundial ha estat l’última excusa per atacar de nou als sistemes públics de salut, i l’APS ha estat una de les principals víctimes. En molts països europeus s’han produït retallades en els pressupostos públics, afectant directament a la qualitat i cobertura dels serveis de salut de gran part de la població. Els avenços aconseguits durant dècades de lluita per aconseguir que la salut sigui un dret a l’abast de tots i totes s’estan enfonsant en tan sols uns anys.
Veiem com allò aconseguit es desmunta “al nord” i el que està per aconseguir en matèria de dret a la salut per a tothom “al sud” ens diuen que no és possible. Ens fan creure que no hi ha més opció que consolidar “models paral·lels” al mateix país, en resum, qualitat i cobertura per a rics i sistema bàsic i precari per a pobres.
No hi ha dubte que cal sumar esforços de forma global, i en aquest sentit, és clar que sí que es pot defensar una cosa que no es té però que s’ha demostrat que funciona en altres latituds. Es pot defensar una utopia, un somni que sí que s’ha aconseguit en altres països (evidentment, adaptat a la realitat del país) i que sabem que és el que necessitem a Moçambic. Podem fer nostre aquest somni, i podem fer-lo realitat.
Una de les principals funcions del futur Institut de l’Atenció Primària en Salut a Moçambic serà el treball amb la població, amb la societat civil, amb les organitzacions de base i amb totes aquelles que vulguin sumar-se a aquesta lluita, per fer efectiu i real el dret a la salut de la població. En aquest context, ja s’han signat acords de col·laboració amb institucions com l’IESE (Institut d’Estudis Soci Econòmics de Moçambic) o amb mecanismes de coordinació d’organitzacions de la societat civil moçambiquesa com el MASC (Mecanisme de Suport a la Societat Civil, sigles en portuguès), per posar en marxa campanyes de defensa de la salut pública i per fer incidència en les polítiques públiques, en el govern i els seus principals donants. També estem col·laborant amb altres moviments de defensa internacionals que segur que poden ensenyar bones pràctiques.
Creiem que cal posar al carrer el debat sobre el model de salut que s’està construint a Moçambic, i creiem que cal defensar l’alternativa més eficaç i eficient per assegurar la salut per a tothom: l’Atenció Primària de Salut en el marc de un sistema públic de qualitat.
En resum, l’Atenció Primària serà una realitat quan s’enforteixin les polítiques i serveis en aquesta línia, quan es promoguin els seus valors a través de la docència i de la investigació, quan es defensi activament la seva aplicació de la mà de la població.
Ivan Zahinos Ruiz
Director de Projectes de Cooperació de medicusmundi Catalunya
