El 22 de març es celebra el Dia Mundial de l’Aigua, des de que l’any 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides el va declarar com a tal en la seva conferència pel medi ambient i el desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro.
I és que un recurs essencial per a la vida com l’aigua bé es mereix un dia mundial per commemorar-lo, però desgraciadament també per recordar i denunciar que l’accés a l’aigua potable no és, a dia d’avui, un dret garantit per a totes les persones del planeta, no només als països empobrits, sinó també entre les persones i col·lectius més desfavorits als països rics o desenvolupats.
S’estima que gairebé 800 milions de persones pateixen escassetat d’aigua potable i això es tradueix en que cada any moren més persones a causa de l’aigua insalubre que per mort violenta, incloses les morts en guerres.
L’aigua és vida, és imprescindible per a la vida, i també un recurs escàs que cal protegir i gestionar de manera justa, equitativa i sostenible, garantint-ne el seu accés a tota la població.
Al voltant de la dia 22 de març s’han celebrat arreu del planeta actes de reivindicació d’aquest dret i de denúncia de l’acaparament i privatització d’un recurs natural que és patrimoni de tots i totes.
Tradicionalment, les lluites més punyents de la societat civil per un accés just a l’aigua han estat una constant a diversos països de Llatinoamèrica, com ara a Mèxic, on recentment Amnistia Internacional denunciava les amenaces de mort rebudes per activistes comunitaris de Coyotepec, tots ells membres d’un grup ecologista que defensa el dret a l’aigua.
Però davant l’onada de neoliberalisme imperant que tot ho privatitza: educació, sanitat, espais públics… l’aigua no se’n escapa, i cada vegada són més els col·lectius d’arreu que s’aixequen en defensa d’aquest bé públic. És el cas d’Europa, on la iniciativa ciutadana Rigth2Water (Dret a l’aigua) ha mobilitzat 2 milions de persones per exigir un compromís legal per evitar que la gestió dels recursos hídrics es liberalitzi i que es garanteixin com a servei públic per tota la ciutadania.
A l’Estat espanyol, diverses organitzacions, en el marc d’aquesta iniciativa, han entregat el 21 de març una carta al Ministre d’Exteriors i Cooperació, el Sr. José Manuel García-Margallo, en la que s’exigeix al Govern d’Espanya un major compromís amb el Dret a Humà a l’Aigua, amb mesures concretes per garantir l’accés a l’aigua i sanejament a tota la població mundial.
Entre d’altres, es demanava coherència entre totes les polítiques, que es segueixi promovent el tema de l’aigua als fòrums internacionals i que la Unió Europea i els seus Estats membres vetllin perquè els recursos del Fons de Cooperació per Aigua i Sanejament s’inverteixin tenint en compte la sostenibilitat, l’equitat i la participació de les comunitats locals.
Ara més que mai cal lluitar coordinadament en xarxa perquè la gestió de l’aigua (i la de molts altres recursos i serveis) segueixi sent un servei públic que vetlli pel dret humà a l’aigua i el sanejament per a totes les persones del planeta. Des de medicusmundi seguirem ben atents els moviments dels nostres Governs al respecte i seguirem treballant en els nostres projectes de cooperació sanitària en la millora del sanejament als centres de salut i les comunitats, entenent la salut no només com la simple absència de malaltia, sinó contemplant tots els determinants socials que hi incideixen, sent l’accés a l’aigua i el sanejament un dels cabdals.
