Sembla enrevessat, oi? Però en realitat el fonament que sustenta aquesta reflexió és clau a l’hora d’explicar els projectes que construïm a medicusmundi mediterrània.

Aquest article és el primer d’una sèrie per donar a conèixer les organitzacions i moviments amb els quals treballem, a casa i arreu del món. Quepo és la cooperativa de comunicació per a la transformació social amb la qual col·laborem per impulsar el projecte “Salut, Drets, Acció”, un programa que vol posar l’accent, precisament, en la construcció de l’imaginari col·lectiu respecte als problemes globals i locals.

Durant els primers anys (i ja en portem 14!) s’ha treballat especialment la sensibilització cap als diferents factors i determinants socials que impedeixen garantir el dret a la salut al món i a fomentar la implicació en la defensa de la salut com una lluita política a escala global. Això s’ha fet a través de mostres de cinema, conferències, taules rodones i accions divulgatives i d’incidència política.

Però al 2020 “Salut, Drets, Acció” es reconverteix en un procés, alineant-se i acompanyant els moviments socials i col·lectius de defensa del dret a la salut i impulsant dinàmiques d’enxarxament, d’aprenentatge, de comunicació, sensibilització i incidència.

Així, la comunicació no només és una eina de difusió, sinó una peça clau de l’engranatge del projecte que persegueix ajudar a revertir la situació de milions de persones al món, perquè totes i tots tenim dret a la salut.

Les paraules de la Raquel són molt reveladores en aquest sentit i és que la comunicació té un paper clau en la perpetuació del sistema, dels valors establerts i de l’statu quo. Però de la mateixa manera, també pot ser clau en la transformació d’aquest. Per entendre-ho millor ens parla d’un projecte propi que van desenvolupar fa uns anys i que resulta molt visual, el projecte FAM.

La fam, durant dècades (i encara ara, malauradament, tot i que amb menor impacte) s’ha explicat al món occidental com un mal insuperable i inevitable. La mort de centenars de milers de persones arreu del planeta per causes vinculades a la inanició era un fet irreversible, perquè estava vinculat a la pobresa i als desastres naturals. El relat de l’empobriment es feia des de la passivitat de l’individu que no és capaç de transformar aquesta dinàmica. Era un relat molt vinculat a la pena, a imatges de criatures malaltes i adults famèlics en entorns absolutament desafavorits. L’objectiu d’aquest missatge era apel·lar a la solidaritat de les persones que podien ajudar, aportant una quantitat de diners, aliments, o material, de forma puntual per alleugerir les conseqüències de la fam.

Aquest relat, aquesta manera d’explicar les coses, va estar molt arrelat al missatge dels mitjans de comunicació durant molts anys. Una “realitat” instal·lada a l’imaginari de la majoria de la ciutadania que feia que ningú es qüestionés els veritables motius que duien a una part de la població mundial a viure en aquelles condicions.

El punt d’inflexió que va proposar Quepo era abordar les causes de la situació, de la responsabilitat del nord global amb la situació dels països empobrits, assenyalar-la i assumir-la. I per fer-ho calia posar noms i cognoms, i sobretot cara, a aquestes causes estructurals reals responsables de l’especulació alimentària.

“No es pot parlar de fam – explica la Raquel- si no es parla de sobirania alimentària”.

Per abordar aquesta tasca, des de Quepo es van dur a terme diverses accions, com fer tallers amb periodistes especialitzats en el tema, canviar les estratègies de finançament de projectes, treballar el llenguatge i la imatge, etc. En definitiva, canviar el punt de partida del relat amb què s’explica la fam i fer-ho arribar al públic. La situació de vulnerabilitat d’aquestes persones no és casualitat, hi ha responsables identificables i, a més, hi ha solucions.

Aquest és un dels exemples que reflexionen sobre com construïm els imaginaris col·lectius al voltant d’un dret tan bàsic i universal com és el dret a la salut. Per fer-ho, cal revisar els relats establerts, l’òptica des de la qual s’aborda el problema i analitzar quines respostes genera la forma com comuniquem. Si el que busquem és fugir de l’assistencialisme i cercar la voluntat política de canvi, cal que fem entendre el poder que els ciutadans tenim a les nostres mans, que empoderem amb el nostre missatge a qui ens escolta. Aquesta mirada és tan vàlida per defensar els drets en l’àmbit local com en l’àmbit global, ja que el dret a la salut és un dret que cal defensar arreu del món.

“Conèixer molt bé els objectius de la campanya, i que aquesta estigui al servei dels objectius, i no de qui la fa, o qui l’encomana” assenyala la Raquel. Les campanyes comunicatives han de poder ser apropiades per qualsevol col·lectiu o persona que doni suport a la causa i l’ha de poder fer servir sense recança, ja que l’objectiu és aquest, la difusió i la incidència en favor d’un dret.

Cal ser transparents a l’hora d’explicar què i qui hi ha darrere d’una campanya però s’ha de fer sense restar protagonisme al missatge en si.

Sovint és difícil mesurar quantitativament l’èxit d’una campanya d’aquestes característiques, però el pòsit que van deixant sempre té redits a mitjà i llarg termini. Així ho veiem amb el pas del temps.

L’assistencialisme a què ens ha abocat l’imaginari col·lectiu respecte als problemes globals ha quedat caduc. És hora, doncs, de posar fil a l’agulla per anar avançar cap a un canvi de paradigma. Cal que totes i tots siguem conscients de l’impacte que tenen les nostres accions, la nostra manera de viure i també que assumim la responsabilitat col·lectiva de revertir les injustícies arreu del món.

Actualment, “Salut, Drets, Acció” pren una nova embranzida configurant-se com un espai de participació i treball de tots els col·lectius que en formen part. L’objectiu és empoderar les entitats i millorar l’enxarxament i la seva comunicació: volem generar una gran aliança que uneixi les capacitats de totes per posar-les al servei del bé comú.

L’activitat de la mostra de cinema persisteix, en un format més ambiciós que engloba la suma d’altres set festivals de cinema social sota el paraigües del Festival Tectònic.

Alba Arnau
La Pera. Comunicació Cooperativa