“Els moviments per la salut sols no aconseguiran fer grans canvis en el sistema: només ho aconseguirem si ens aliem amb les altres lluites socials.”
Conversem amb Oriol Josa Fresno, membre de la cooperativa de comunicació i audiovisuals Quepo, que impulsa amb Medicus Mundi Mediterrània el projecte Salut, Drets, Acció (SDA) des de fa més de deu anys. El projecte ha estat l’amfitrió de la Universitat Internacional per la Salut dels Pobles (IPHU), l’escola internacional d’activistes per la salut del People’s Health Movement que s’ha celebrat, online, durant els mesos de maig i juny.
Com arriba la International People's Health University (IPHU) a Barcelona?
La idea de fer evolucionar el projecte parteix d’uns quants anys de fer la Mostra de Cinema SDA i altres activitats que com sensibilització estaven bé, però hi havia potencial per fer alguna cosa que anés més enllà. Medicus Mundi forma part del People’s Health Movement (PHM) i hi havia l’oportunitat de fer una IPHU: es va pensar que potser aquest pas més ambiciós podia passar per aquí, així enllaçàvem els moviments locals amb els moviments internacionals de defensa de la salut.
Vam passar de pensar que fem un projecte de sensibilització a pensar que fem un procés d’acompanyament als moviments per desenvolupar el seu potencial, creant dinàmiques d’enxarxament local i internacional, analitzant les oportunitats que hi ha a nivell d’incidència política. Vam veure que la IPHU podia ser una formació però també un moment d’eclosió d’una sèrie de potencials.
El procés del qual ens parles parteix d'una diagnosi. Com vau aconseguir aquesta anàlisi conjunta?
Vam dissenyar el projecte tenint en compte que els primers mesos seria un espai de consulta amb els moviments sobre què es volia fer. Vam crear un qüestionari que vam enviar als moviments locals i també als del PHM perquè ens compartissin la seva diagnosi inicial i d’aquí vam extreure quines podien ser les orientacions i vam començar les sessions de participació.
Vam convidar les persones que ens van respondre els qüestionaris a formar part d’un grup motor internacional: es va crear un nucli i un grup més extens que era un espai de consulta, una mena de comunitat.
Juntes vam mapejar els grans reptes en temes de salut: des de temes més socials, els drets de les treballadores, fins a la privatització de la salut i la tecnificació d’aquesta. A les sessions participatives vam demanar que es prioritzessin una o dues temàtiques que serien el centre del nostre procés i va quedar clar que la primera prioritat era la lluita contra la privatització de la salut: havíem de fer un procés d’incidència per poder canviar el sistema sanitari des de la base.
En una de les primeres sessions de la IPHU parleu de l'enfocament interseccional de la salut. De què es tracta?
Una de les coses que ens va quedar clara des del principi és que els moviments per la salut sols no aconseguiran fer grans canvis en el sistema: només ho aconseguirem si ens aliem amb les altres lluites socials. Va quedar clar que una de les prioritats havia de ser aliar-se amb els moviments feministes i amb els moviments climàtics i també per això era evident que havíem de parlar de la salut des d’un punt de vista interseccional. Nosaltres ho vam abordar des de dos punts de vista: des dels problemes socials i des de les lluites.
Amb la pandèmia ha quedat claríssim que la salut és interseccional: una de les ponents explicava que els sanitaris migrants al Regne Unit van tenir una incidència d’hospitalització i mort molt més gran que els seus companys. Per què? Doncs perquè tenen pitjors condicions de treball, viuen en barris més pobres, tenen més càrregues de cures, tenen menys responsabilitat, menys capacitat de decisió i més precarietat i per tant poden qüestionar menys les decisions dels seus superiors que afectin la seva seguretat. Hi ha una sèrie de dinàmiques i fenòmens socials que van molt més enllà de les circumstàncies personals, que són dinàmiques col·lectives i que influeixen en la salut de les persones.
Com abordeu la interseccionalitat des de les lluites?
Ho fem en tres nivells. Primer, salut i migracions, com el que acabo de comentar. Segon, salut i terra, amb companyes especialitzades en temes d’extractivisme: no pots deslligar els temes de salut del fet que el capitalisme està explotant la mineria en els països del sud i que tant les persones treballadores que extreuen minerals com les comunitats que viuen al voltant d’aquestes mines moren de càncer i altres malalties. I això a més té unes conseqüències pel medi ambient brutals.
Tercer, salut i gènere, en relació amb la violència sexual i reproductiva: com des dels sistemes sanitaris es posa en dubte les versions de les dones, se les avergonyeix, com les denúncies no arriben enlloc i la violència que tot això suposa, el que pateixen les persones de gèneres no binaris (que assisteixen menys als espais sanitaris per por a ser discriminades i humiliades i això els genera més probabilitats de tenir problemes de salut) i també les dinàmiques masclistes dins els moviments.
La salut està connectada amb tots els grans temes i no se separa d’aquestes dinàmiques d’opressió mundials que alguna forma defineixen el món actual: capitalisme, patriarcat i neocolonialisme.
També destaqueu la importància de no només donar una diagnosi i enfocaments locals de la salut, sinó també globals.
Sí, el tema de les vacunes ho il·lustra molt bé. Hi ha un tractat de l’Organització Mundial del Comerç que prohibeix que els països produeixin les seves pròpies vacunes per un tema de patents, que fa que en el fons siguin els països que tenen el domini econòmic mundial els que decideixen on es produeixen les vacunes, quantes se’n produeixen i qui és el primer a rebre-les. I aquí les dinàmiques nord-sud són molt clares.
Hi ha lluites que s’han de fer en l’àmbit nacional, però hi ha dinàmiques que, si no ens coordinem a escala regional o mundial, no aconseguirem tombar mai.
Com valoreu la IPHU i quines són les conclusions de les trobades?
La valoració és molt positiva. S’ha generat un espai de diàleg i intercanvi d’experiències per entendre dinàmiques de salut més profundes del que normalment coneixem i per pensar conjuntament com afrontar-les. Hem creat materials que poden ser utilitzats pels moviments, amb un potencial de multiplicació i sensibilització molt important. Ens ha ajudat molt a crear eines pràctiques, com mapes de poders, per conèixer qui tenim al nostre costat, a qui ens hem d’apropar i també qui s’oposa a nosaltres, quins interessos tenen i què hem de fer per desequilibrar la balança a favor nostre.
En alguns dels debats finals vam acabar parlant de l’extrema dreta. Potser no és un tema directament de salut, però en el fons t’acabes adonant que estàs lluitant per uns serveis públics millors i estàs parlant de drets humans i que un dels grans obstacles és l’extrema dreta, que coopta el relat dels drets, parlant de falsos drets i d’alguna forma justificant les opressions.
Al final la IPHU ha estat una gran acció que sí que ens ha permès enxarxar-nos amb projectes d’arreu del món, però sobretot ha estat una experiència de formació potent pels activistes que hi han participat.
Després d'aquest espai, ara què?
Ha estat un espai d’aprenentatge teòric i pràctic en el qual tothom ha pogut conèixer altres moviments que poden ser inspiradors. Com a espai de formació això ja està tancat i és el més important. Quant a estratègies, considerem que hem creat un sentiment de comunitat i que val la pena que fem uns passos de continuïtat, noves trobades i noves formes que ajudin les persones a vincular-se amb els moviments mundials.
Durant la IPHU i sempre, reivindiqueu que el paper de la ciutadania és clau.
Correcte. Està clar que hi ha diverses formes de poder i que no totes manegem el mateix: les empreses que tenen molt capital tenen el poder dels diners i el contacte amb qui fa les lleis i que fa concessions: és una font vertical, la dels diners. Nosaltres no tenim aquesta font de poder i per tant hem de crear poder des d’una altra banda: la mobilització popular. Pensem en l’enxarxament, però pensem també que hem de construir relat i treballar amb els generadors de coneixement i d’opinió pública. Hem de construir un relat alternatiu i convincent, articulat, estructurat.
Clara Carbó
La Pera, Comunicació Cooperativa
