Et convidem a llegir un nou article de Laia Altarriba al nostre blog “La pitjor epidèmia” acompanyat d’infografies sobre desigualtats en salut, inversió en AOD, altres despeses evitables i espoli del continent africà.

El 2008 la crisi va començar a colpejar durament l’economia espanyola i catalana. Després d’anys de creixement i millores econòmiques, els governants van dir que tocava estrènyer-se el cinturó davant l’arribada d’una dura recessió. Retallades en els pressupostos públics per la sanitat i l’educació, reducció de plantilles, atur, precarització laboral. En un context així, com justificar les partides adreçades a la cooperació amb els països empobrits? I van dir-nos que primer calia ajudar els de casa, sortir del forat, i després ja tocaria mirar cap a fora.

La conseqüència: l’AOD (Ajuda Oficial al Desenvolupament) de l’Estat espanyol ha passat de més de 6.570 milions d’euros el 2009 a només 1.600 milions d’euros el 2014 (Informe 2015 “La salud en la cooperación al desarrollo y la acción humanitaria“). Però l’aportació oficial no només ha baixat en números totals, sinó que ha patit una retallada dràstica també en percentatge: si el 2009 l’aportació suposava el 0,45% de la RNB (Renda Nacional Bàsica), el 2014 el percentatge es va reduir fins al 0,15% de la RNB. La tisorada també ha estat molt dura als comptes de la Generalitat de Catalunya: de 57,30 milions d’euros el 2009 a 14,34 el 2014.

Però el discurs que justifica la retallada en cooperació amaga diverses trampes, perquè la reducció ha estat molt més profunda en aquest àmbit que en altres partides, algunes de les quals fins i tot han crescut. I perquè la doble moral provoca que, mentre neguem el suport a països on pateixen fam, desnutrició i malalties curables, empreses transnacionals radicades al nostre país (moltes de les quals eludeixen impostos) espolien les zones del planeta més empobrides.

Pot llegir l’article sencer aquí.