Sota aquest lema es celebra avui 25 d’abril el Dia Mundial del Paludisme o Malària. Medicusmundi sosté que la celebració d’un dia mundial contra la Malària no tindria sentit si no el veiem com una ocasió per posar de manifest la necessitat d’inversions continues (publiques i privades) i d’un compromís polític durador per a la prevenció i el control del paludisme.
De les malalties oblidades, la malària és potser el cas més sagnant ja que té un tractament senzill i barat: només dos dies de medicació, si es diagnostica a temps, i que costa menys de 8€. I amb un mètode de prevenció molt eficaç com són les mosquiteres impregnades que tenen un cost de 6€ la unitat. A l’Àfrica, per exemple, més de 700 milions de mosquiteres tractades amb insecticida ja han ajudat a reduir dràsticament les taxes de la malària, especialment entre els nens i nenes i les dones embarassades.
Malària i pobresa estan íntimament connectades, sent una malaltia pràcticament insuperable per als països empobrits del món, que presenten un cercle viciós de la pobresa extrema i la mala salut. Per aquest motiu, controlar la malària no només serveix per millorar la salut de les persones sinó que a més potencia el benestar social i el desenvolupament econòmic. Però amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Ajuda Oficial al Desenvolupament ha patit una retallada del 70% en els darrers quatre anys, actuació il·lògica, temerària i que no és proporcional a les retallades en altres partides pressupostàries (La Salud en la cooperación. Informe 2013) . Com sempre, l’Àfrica subsahariana ha estat la gran damnificada, veient com les ajudes de l’Estat espanyol a als seus països s’han reduït dels 1.080 milions d’euros que es destinaven el 2008 a uns 220, és a dir, un 80% menys.
En aquest escenari de retallades, el finançament mundial per al control de la malària s’ha estancat i malgrat que s’han aportat més de la meitat dels fons necessaris per aconseguir que el nombre de morts per malària es redueixi gairebé per complet abans del termini de 2015 fixat per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, existeix encara un dèficit anual de prop de 3.000 milions de dòlars. Un dèficit que està provocant que, per exemple, arribin menys mosquiteres a les llars africanes o que s’estigui retallant la inversió en investigacions per aconseguir trobar vacuna eficaç i desenvolupar noves solucions i estratègies per combatre la malària. En aquest sentit la Dra. Odile Leroy, directora executiva de l’EVI (Iniciativa Europea de Vacunes) sosté que “…el desenvolupament de les vacunes de pròxima generació contra la malària es d’extrema importància per maximitzar l’impacte d’altres eines ja en ús dissenyades per salvar vides. Per tal de continuar el progrés assolit fins avui, cal mantenir o augmentar els nivells de finançament”.
Tot i això, cal dir que des de l’any 2000, la taxa de mortalitat per malària entre nens i nens petits ha disminuït a la meitat i s’han salvat més de 3,3 milions de vides, reduint-se la taxa de mortalitat en un 42% a tot el món i en un 49% a l’Àfrica en particular. Aquestes dades suposen una reducció de la incidència del paludisme en un 25% a tot el món i en un 31% a l’Àfrica, segons l’Informe mundial sobre el paludisme 2013.
Malgrat aquests avenços, la malària continua tenint un impacte enorme en la salut de les persones. S’han registrat 207 milions de casos de malària el 2012 i 627.000 morts, en la seva majoria de menors de 5 anys de l’Àfrica subsahariana, tot i que aquestes xifres poden ser més grans si es té en compte l’escassetat de mitjans per diagnosticar i registrar els casos. Lamentablement, hi ha encara massa casos que segueixen sense sotmetre’s a anàlisis, no són registrats ni reben cap tractament.
Destacar que si bé la malària afecta sobretot als més pobres del món, són moltes les zones del planeta que es poden veure amenaçades per l’aparició (o reaparició) de la malaltia, inclosos països on l’amenaça havia estat eradicada, com és el cas d’Espanya, on aquesta patologia era endèmica fins el 1967, principalment a zones humides, com poden ser el Delta de l’Ebre o les maresmes del Guadalquivir. Així per exemple a Aragó, en els últims deu anys s’han registrat 309 casos de malària, tots importats, excepte l’ocorregut el 2010 a Sariñena (Osca), i si el clima segueix canviant podrien ser molts mes els casos.
Per tot això, medicusmundi reitera la seva crida a que es mantinguin la inversió, el compromís i la voluntat política de millorar la prevenció i el control de la malària, a crear consciència sobre aquesta epidèmia com un problema de salut global amb greus repercussions sobre el desenvolupament dels països del Sud, i a impulsar el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni en relació a la salut. Reivindica, a més, que la malària es prioritzi dins els esforços de cooperació internacional al desenvolupament, promovent l’accés universal a mesures efectives, posant fi al patiment innecessari que causa una malaltia que es pot prevenir i tractar.
La cooperació internacional no és només un luxe d’èpoques de bonança, sinó un imperatiu moral per a unes relacions internacionals sanes i responsables. I per seguir pal•liant el patiment que provoca la malària és necessari que la comunitat internacional faciliti el finançament necessari per protegir a tots els grups en risc i doni suport a la investigació i la innovació que ens condueixin al desenvolupament de noves eines de prevenció, detecció i tractament … encara que no tot s’hi val, pel que exigim als Governs una estratègia eficaç, que enforteixi el sistema de salut en el seu conjunt, tenint en compte la cultura i les tradicions locals.
medicusmundi
