Un nou estudi sobre la pràctica de la mutilació genital femenina (MGF) revela que s’ha reduït de mica en mica en els últims anys: ha passat de tenir una incidència del 71% al 8% en les dues últimes dècades a l’Àfrica (segons acaba de publicar la revista ‘BMJ Global Health’). La notícia ens omple d’esperança davant l’eradicació d’aquesta pràctica que afecta la integritat física i psíquica de les dones, i aniquila el seu plaer sexual.

Tot i que som conscients que no hi ha dades fiables i que és difícil estimar el nombre de nenes que segueixen morint en l’actualitat a causa de la mutilació genital femenina, perquè es porta a terme en la clandestinitat, especialment a les zones rurals. Només ens assabentem dels pocs casos que s’atreveixen a buscar tractament mèdic a les ciutats, com va passar amb la petita somali Deeqa.

La veritat és que els avenços socials i legislatius a l’Àfrica han estat enormes en els últims anys. El Parlament de la Unió Africana (de caràcter consultiu i no jurídic) va ratificar el 2016 la prohibició de l’ablació en tot el continent, encara que la pràctica continua almenys en una vintena de països de la franja del Sahel, des de Somàlia fins a Senegal. La mateixa Somàlia (de la qual era originària Deeqa) té el trist honor de tenir un altíssima taxa de mutilacions, un 98%. La seva constitució ho prohibeix, però les seves lleis no han ratificat la prohibició expressa sobre la Mutilació Genital Femenina.

L’últim país a adherir-se a la prohibició ha estat Sierra Leone, amb prop d’un 90% de dones i nenes que han patit ablació. Des medicusmundi confiem que aquesta nova llei adoptada pel parlament de Freetown mantingui a les nenes durant més temps a l’escola i es prolongui així el seu període d’educació.

El cas de Burkina Faso (on medicusmundi treballa des de 1975 tractant de millorar la salut sexual i reproductiva de les dones, així com amb programes per millorar els serveis de salut i l’atenció primària per a tota la població a zones com Safané) també és molt positiu. El 1991 va modificar la seva Constitució per adaptar-la a la Declaració Universal de Drets Humans, garantint la igualtat entre les persones, sense discriminació de cap tipus. Des de 1996 compta amb una legislació específica que penalitza la realització de la MGF, amb penes majors per al personal sanitari o paramèdic, i altres pel fet de ser còmplices.

Com estem treballant en aquests països? La línia estratègica de medicusmundi s’aborda principalment des de la reparació de les seqüeles i des de diferents perspectives: l’àmbit mèdic, el familiar i social, i també el relacionat amb la religió. La idea és comptar amb el conjunt de la població, ja que s’està comprovant que els canvis de mentalitat positius arriben amb la correcta informació i comprensió de dones i homes, no amb la imposició. Per arribar al major nombre de viles possibles i en col·laboració amb l’Equip Provincial de la Dona, la informació es dóna a conèixer a través emissions radiofòniques i anuncis difosos a través de ràdios locals, on s’expliquen les activitats que es faran.

Així va ser com Noëlie Ouedraogu, víctima de l’ablació als 6 anys, es va assabentar de la campanya de reconstrucció del clítoris i de les activitats de conscienciació. I va portar a les activitats al seu marit, perquè comprengués el problema… Avui els dos estan d’acord en una cosa: les seves filles no passaran pel mateix.

Les activitats realitzades en aquesta campanya de sensibilització, (teatre i cinefòrums, emissions radiofòniques) han facilitat la difusió del missatge de Tolerància Zero cap a aquesta pràctica inadmissible, i també han permès que arribi a un altíssim nombre de persones la informació sobre les nefastes conseqüències en la salut física i emocional de la dona, així com la possibilitat d’intervenció quirúrgica de les fístules obstètriques quan es produeixin. Es contribueix amb tot això a un canvi de comportaments que evitarà que es vulnerin els drets sexuals i reproductius de les dones, per la qual cosa s’ha posat l’accent en buscar la complicitat en aquestes accions de diferents grups de les comunitats: líders religiosos i tradicionals, treballadors socials i de la salut pública, executores d’escissions, joves de tots els entorns, caps de família, dones en general …

Les activitats de divulgació arriben a totes les categories socioculturals de les comunitats destinatàries. Les autoritats administratives, els dirigents consuetudinaris i religiosos, els joves i les dones participen en activitats per promoure la lluita contra la pràctica de la mutilació genital femenina. En l’execució de les activitats de sensibilització es tenen en compte les ocupacions i la disponibilitat de tots els estrats socials a les viles identificades. Als cinefòrums, amb la projecció de la pel·lícula “Ànima”, s’aborden temes com la Mutilació Genital Femenina i les seves conseqüències: l’atenció mèdica, la marginació i els drets humans i es discuteixen amb l’audiència. S’observa una participació activa d’homes i dones en la majoria de poblacions.

Pel que fa al personal sanitari (infermers/es, llevadores) que les atén, hi ha un període formatiu en els centres de salut en l’àmbit de la identificació i derivació adequada de casos de seqüeles i de fístules obstètriques amb possibilitat de ser reparades quirúrgicament. En aquestes sessions de formació de personal s’ha inclòs l’enfocament de gènere i de drets humans, ja que l’abordatge del problema exigeix ​​aproximar-se a ell no com un problema exclusiu de salut, sinó com una vulneració dels drets de les dones. Com a suport, compten amb una guia que medicusmundi ha editat sobre la salut sexual i reproductiva en francès, adreçada al personal sanitari local, “Genre et Santé Sexuelle et Reproductive”.

Tiemasse Hein, llevadora i responsable de la Maternitat de l’Hospital Universitari Yagado Ouedraogo, sap el que pateixen aquestes dones i l’important que és per a elles la reconstrucció dels seus òrgans genitals. Però cal convèncer-les perquè tenen por: “” Algunes no volen que la seva família ho sàpiga, altres vénen amb la seva família a reconstruir la seva dignitat. L’escissió no està abandonada, però des que es parla de Tolerància Zero, ha disminuït. Continua, però no com abans. Tothom sap que està prohibit i que et poden denunciar.”

Aquestes activitats per al tractament de les seqüeles de les MGF/E i la prevenció han suposat una millora de les condicions de vida d’aquestes dones i de les seves famílies. La difusió dels serveis públics de salut als quals poden acudir les afectades per la MGF ha permès que moltes més dones hi tinguin accés. I alhora han ajudat a visibilitzar els problemes lligats a aquesta pràctica entre la població en general.

medicusmundi considera la Mutilació Genital Femenina una forma de violència cap a les dones que manté i fa créixer les desigualtats de gènere, constitueix un problema per al conjunt de la societat i és un clar obstacle per al seu desenvolupament. Per això, demanem a la comunitat internacional que redobli els seus esforços per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i acabar amb la Mutilació Genital Femenina l’any 2030.