Com una fita en un llarg procés, el Grup de Treball Obert (GdTO), encarregat per mandat de l’ONU el 2012 de produir un conjunt de propostes d’Objetius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que han de substituir els Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), va entregar el seu document final “per a la consideració i acció apropiada” de l’Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU)”. La proposta inclou 17 objectius de desenvolupament (Objectiu 3: Assegurar una vida sana i promoure el benestar de tots en totes les edats) i 169 metes. I és una decepció.
Amb el seu enfocament de proposar objectius i metes a assolir “per a l’any 2030”, el document final és una llista de la compra de grans ambicions socials: “Acabar amb les morts que es poden prevenir dels nadons i nens menors de cinc anys” (objectiu 3.2); “assolir la cobertura universal de salut, inclosa la protecció financera de riscos, l’accés a serveis de salut essencials de qualitat, i l’accés a medicaments essencials i vacunes segurs, eficaces, de qualitat i assequibles per a tothom” (3,8); “assolir l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable, segura i a l’abast de tothom” (6.1); “garantir l’accés universal a serveis d’energia assequibles, fiables i moderns ” (7.1)… i així successivament. Comparteixo totes aquestes visions i m’encantaria veure el món transformat en 15 anys en un lloc bo per a tothom, però no veig com els determinants estructurals que estan darrera d’aquestes qüestions es canviaran només mitjançant una altra declaració d’intencions. La pregunta clau de què s’ha de fer per traduir les ambicions en accions, i qui és responsable de fer-ho, segueix sense resposta. Els objectius de “mitjans d’implementació” afegits a cada meta, que contenen intervencions particulars dins de cada sector, són sens dubte insuficients per a aquest fi.
És bo o dolent que el grup de treball sembli a vegades tenir por del seu propi coratge? Per a objectius com ara “posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot arreu” (5.1) o “eliminar totes les formes de violència contra les dones i nenes en les esferes pública i privada, inclosa la tracta sexual i altres tipus d’explotació” (5.2), no hi ha cap indicació que aquest objectiu s’hagi d’assolir en 2030.
No entraré més en els èxits i fracassos específics de l’actual proposta. Pots llegir-la tu mateix (fes-ho!) o fer una ullada a l’anàlisi de Neva Frecheville. Permet-me simplement repetir la conclusió de Richard Horton, en referència a l’esborrany zero del document final ja publicat fa unes setmanes: “Desenvolupament sostenible? No. Més aviat diríem utopia. Els ODS són contes de fades, vestits amb el llenguatge burocràtic del narcisisme intergovernamental , adornats amb les vestidures de la paràlisi multilateral, i enverinats per l’àcid del fracàs de l’Estat-nació, però se’ns presenten com el nostre futur. L’objectiu de salut és una barreja de més del mateix (els ODM “reiniciats”), malalties no transmissibles i cobertura universal de salut (noves i merescudes aparicions), i un estrany assortiment de promeses sobre l’esperança de vida saludable, els medicaments essencials i la contaminació de l’aire. És aquesta llista de desitjos negociada realment el millor que podem fer?”
Horton proposa a continuació una visió i un enfocament fonamentalment diferents sobre la sostenibilitat. Altres comentaris insisteixen en objectius de desenvolupament arrelats en, i construïts al voltant de, la desigualtat i els drets humans. No obstant això, després de dos anys del procés post-2015 i amb els seus passos finals ja programats, ja no és possible admetre el seu fracàs. “Reiniciar” no és una opció.
Així que, si realment no podem esperar un bon resultat, és almenys el procés post-2015 un avanç respecte del passat? Si ens fixem en l’extensió del debat sobre el desenvolupament sostenible, podríem estar-hi d’acord. Però, després de tot, els dos últims anys han aprofundit sobretot en la divisió dins de la comunitat de desenvolupament i els seus sectors. Compto amb que els guanyadors de la actual proposta d’ODS (i n’hi ha molts d’ells que estan veient que el seu nadó – o digues-li “compartiment estanc” – està finalment rebent l’atenció merescuda), així com els perdedors (i, com et pots imaginar , n’hi ha molts, i els blocs i revistes ja estan plens de les seves queixes) van a continuar la seva lluita per un lloc en la llista final de ODS i metes, pressionant els representants dels països en les properes reunions de l’AGNU. I què passa amb els més de tres milions de “veus de la societat civil” recollides en una plataforma d’internet i amb tots els documents resultants de centenars de consultes nacionals i temàtiques? No confonguem aquests esdeveniments amb la governabilitat democràtica. Mentre “la pobresa segueixi sent tractada més o menys com un fenomen natural, i no com el resultat de relacions de poder desiguals” (Nadja Meisterhans), i mentre aquestes relacions de poder romanguin incontestades a nivell nacional i global, estem lluny d’allà.
A luta continua.
Thomas Schwarz, Executive Secretary
Medicus Mundi International Network
Referencies:
- OWG outcome document, 19 July
http://sustainabledevelopment.un.org/focussdgs.html - “The World We Want 2015” platform
http://www.worldwewant2015.org/ - OWG report shoots but does it score? Neva Frecheville, Cafod
http://cafodpolicy.wordpress.com/2014/07/21/owg-report-shoots-but-does-it-score/ - An alternative model of governance. Nadia Meisterhans, medico international
http://www.dandc.eu/en/article/post-2015-agenda-should-be-based-alternative-model-global-governance - Why the Sustainable Development Goals will fail. Richard Horton
http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736%2814%2961046-1/fulltext - More below, in the MMI updates on twitter and in our thematic guide “Health in the post-2015 UN development agenda”
https://twitter.com/mmi_updates
