Quarta entrega de la campanya #PelDretalaSalut que estrenàvem el passat mes de febrer amb el vídeo manifest en defensa del dret a la salut davant les amenaces de privatitzar i mercantilitzar la salut a tot el món.

I avui viatgem fins al desert del Sàhara, als campaments de refugiats sahrauís situats prop de la població algeriana de Tindouf, en plena hammada, la part més inhòspita del desert. María Elena del Cacho, farmacèutica, responsable del nostre projecte de producció de medicaments en el laboratori que vam muntar fa ja gairebé 20 anys als campaments, ens explica quina és la seva situació sanitària i més en concret, com és l’accés als medicaments.

Organització sanitària dels campaments i principals problemes d’accés als serveis de salut i als medicaments

Sense cap dubte el principal problema d’accés a la salut i als medicaments és el context en què es troben. Ser un poble refugiat marca diferències en gairebé tots els nivells de la vida diària. La dependència exterior dels grans donants i de subvencions fluctuants dificulta que es cobreixin les necessitats bàsiques de la població.

El Ministeri de Salut Pública de la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) té dissenyat un mapa sanitari que compta amb dispensaris en els diferents barris de cada wilaya (poblats) i un hospital regional per wilaya. A més, a Rabouni, enclavament administratiu dels campaments, i a Bol·la, hi ha dos hospitals amb quiròfans i preparats per atendre els casos més greus o, en última instància, evacuar cap Tindouf, Alger o altres localitats. En tots aquests centres, siguin dispensaris petits o hospitals, trobem una farmaciola o una farmàcia.

Mapa sanitario de los campamentos

La distribució dels medicaments

La Farmàcia Central és el centre de recepció i de distribució de tots els medicaments i materials que entren als campaments. Es disposa d’una Llista Nacional de Medicaments Essencials, basada en la llista de l’OMS, per assegurar que la població tingui accés als tractaments que se’ls prescriuen.

Els medicaments entren als campaments dues o tres vegades a l’any, les quantitats disponibles depenen de les donacions. Teòricament l’accés a la medicació i als fàrmacs no hauria de ser un problema, però no sol ser així. El sistema de gestió encara té moltes llacunes que cal anar depurant, la recollida de dades representa un repte als campaments.

Farmacia central

El personal sanitari

La bona prescripció és un dels factors que més influeixen en l’accés i en l’ús racional dels medicaments. La manca d’una atenció mèdica suficient, sobretot especialitzada, suposa un problema sanitari als campaments.

Per fer-nos una idea, el 2013, mentre a Espanya es disposava de 39,6 metges per cada 10.000 habitants, o a La Unió Europea hi havia una mitjana de 33,3 per cada 10.000, als campaments només tenien 2 metges per cada 10.000 habitants.

Per intentar pal·liar les deficiències de personal mèdic (només hi ha un ginecòleg en tots els campaments o dos pediatres) diferents professionals sanitaris, com infermers, llevadores o altres agents de salut, són els responsables de l’atenció als pacients en dispensaris i hospitals regionals i se’ls va reciclant en la seva formació.

Consulta pediátrica (médico de la Brigada Cubana)

Dades de 2013 del departament d’estadística del Ministeri de Salut Pública de la RASD sobre la disponibilitat de personal sanitari als campaments i els territoris alliberats del Sàhara Occidental:

Nota: quan es refereixen a farmacèutics, es refereixen a personal sanitari adscrit a les farmàcies o farmacioles, no són llicenciats en Farmàcia. A l’actualitat hi ha només 2 llicenciats en tots els campaments, que treballen dins el Ministeri de Salut.

La pròxima setmana la María Elena ens seguirà explicant sobre l’evolució de les malalties als campaments, com les malalties cròniques suposen un veritable repte per al sistema de salut, i com funciona el laboratori de producció de medicaments essencials dins del sistema de salut de la RASD.

María Elena del Cacho