Continuem amb la cinquena publicació de la campanya #PelDretalaSalut que estrenàvem el passat mes de febrer amb el vídeo manifest en defensa del dret a la salut davant les amenaces de privatitzar i mercantilitzar la salut a tot el món.

I avui seguim al desert del Sàhara, als campaments de refugiats sahrauís situats prop de la població algeriana de Tindouf, en plena hammada, la part més inhòspita del desert.

María Elena del Cacho, farmacèutica, responsable del nostre projecte de producció de medicaments en el laboratori que vam muntar fa ja gairebé 20 anys als campaments, ens segueix explicant com s’organitza el sistema de salut i quin paper juga el laboratori en aquest sistema. Podeu llegir la primera part del seu relat aquí.

L’evolució de les malalties

En els primers anys d’assentament les malalties prevalents eren les infeccioses, la població refugiada estava constituïda majoritàriament per gent jove, però les condicions ambientals i l’escassetat de tot, feien que aquestes malalties tinguessin molt pes en aquest context tan especial.

Amb el pas dels anys, amb les mesures establertes de prevenció, i tot i que les malalties prevalents d’avui segueixen sent les malalties diarreiques agudes, les infeccions respiratòries agudes i les anèmies, ja apareixen dins d’aquest llistat les malalties cròniques pròpies dels països desenvolupats com la diabetis, la hipertensió, etc.

Això fa necessari disposar de registres per poder fer un bon seguiment dels malalts. Un dels grans inconvenients per a aquest seguiment és la mobilitat dels pacients entre les wilayas, els territoris alliberats, o les sortides a l’exterior dels camps. Sovint en les seves estades fora, es fan revisions amb metges que desconeixen la disponibilitat de medicaments en els campaments, de manera que comencen tractaments que després no poden seguir. Per trobar aquests medicaments, fora de Llista de Medicaments Essencials, recorren al que anomenen “el variat” (medicaments que arriben als campaments fruit de donacions no controlades, és a dir, no sota petició segons la Llista Nacional, i que no s’ajusten, ni en principi actiu, ni en dosi, ni presentació als requeriments de la Llista Nacional) o busquen fora del circuit públic dels campaments, en farmàcies privades, o a Tindouf, Oran, Alger, o altres països, fet que suposa una despesa molt elevada i en moltes ocasions una manca d’adherència al tractament, amb les conegudes conseqüències d’empitjorament de les seves malalties.

El laboratori de producció medicaments essencials, el projecte de medicusmundi

El laboratori és un centre de suport dins del circuit del medicament als campaments. Es va inaugurar el 1996, amb diversos objectius, d’una banda el de donar l’oportunitat a sahrauís acabats de llicenciar, formats en diversos països en el camp de les ciències de la salut o de la branca de químiques, a una formació especialitzada, teòrica i pràctica . I d’altra banda, crear les capacitats per saber gestionar un laboratori de producció magistral de medicaments, perquè el poguessin reproduir quan tornessin al seu país, al Sàhara Occidental, després del referèndum, que es creia que es produiria el 1999.

Tot i que aquest fet no va tenir lloc, el laboratori va seguir amb aquesta línia de treball i es va començar a produir medicaments essencials de forma local. L’augment poc a poc de la producció, el reconeixement per part de les autoritats i de la població dels fàrmacs que s’hi produïen, així com la capacitat de reacció per produir alguns fàrmacs en moments de trencament d’estocs a la Farmàcia Central, van contribuir a que ja fos considerat com una peça imprescindible i de valor dins d’aquest circuit de medicaments.

És difícil de quantificar el tant per cent que representa la producció del laboratori respecte del total dels medicaments que entren en els campaments, ja que la producció varia cada any segons la disponibilitat de matèria primera, de material de condicionament i equips. Però com a dada global entre els anys 2000 i 2014, gairebé 300.000 persones han estat tractades amb medicació produïda al laboratori (amoxicil•lina, ibuprofè, paracetamol, omeprazol, sèrums d’irrigació, cremes, xarops, etc.).

A més de ser un centre de formació pel qual ja han passat unes 25 persones, té la característica d’haver estat un centre gestionat pels i les sahrauís, que no ha precisat de personal expatriat de manera permanent, fet no molt habitual en la resta de projectes de cooperació, que solen estar coordinats per cooperants destinats als campaments.

Com coneixedors dels medicaments, alguns dels seus treballadors també fan formació al personal sanitari que està al capdavant de les farmàcies o farmacioles dels dispensaris o hospitals, i participen en programes de la ràdio i televisió sahrauís per sensibilitzar la població general de l’ús racional dels medicaments i l’adherència als tractaments.