La sisena entrega de la campanya #PelDretAlaSalut la dedicarem a una qüestió fonamental que també tractem al nostre vídeo: els determinants socials de la salut. Els ingressos de les famílies, les seves condicions de treball, el medi ambient, el medi social… …….. influeixen en la nostra salut més que els factors genètics i, a més, els estils de vida, als quals sovint s’atribueix l’estat de salut individual, estan condicionats per aquests determinants, dels quals el sistema de salut només n’és un.

Parlem amb el Justo Calvo, representant de Medicus Mundi Catalunya a Equador, i coordinador dels nostres projectes, sobre les condicions de vida a la província de Bolívar, Equador, on treballem amb la societat civil i les administracions en projectes de desenvolupament productiu local i de salut sexual i reproductiva i prevenció de la violència de gènere. Podria semblar que el primer tipus de treball no té res a veure amb el nostre tema principal, que és la salut. Però, des de la perspectiva dels determinants socials, millorar els ingressos, l’alimentació i, en definitiva, les condicions de vida de la gent té un gran impacte sobre la salut. Igualment, el segons tipus de projecte, que tractarem en una segona entrega, té a veure tant amb els determinants socials com directament amb la salut.

Justo ens explica que la província de Bolívar està situada en el centre-oest de l’Equador. Té un clima variat que va des del fred dels ermassos (fins a quatre mil metres d’altura) fins la calor de les zones subtropicals i tropicals. El territori és molt muntanyós, la qual cosa dificulta molt els desplaçaments, sobre tot als hiverns plujosos, generant, a sobre, enormes riscos per a la salut de la població.

Un elevat percentatge de la població, aproximadament entre el 65% i el 70% viu a les àrees rurals i en habitatges molt dispersos. D’altra banda, un 25% de la població és indígena, de la nacionalitat kichwa, concentrada al cantó Guaranda.

Les principals activitats econòmiques de la província Bolívar es relacionen amb la producció agropecuària. En agricultura, gràcies als diferents pisos ecològics, presenta una gran veritat de productes, però amb baixos rendiments, entre d’altres causes per la poca tecnificació i l’escassa capacitat d’inversió que té la majoria de les famílies camperoles. En ramaderia, la producció de llet té importància creixent, principalment a les parts altes, on destaca l’elaboració de formatges i altres derivats làctics. El percentatge de població econòmicament activa ocupada en activitats agro-productives supera el 60%.

En conseqüència, i degut també a altres condicionants, com la manca d’inversió realitzada pels governs de torn, o les deficients infraestructures i serveis disponibles, l’índex de pobresa i extrema pobresa de consum, així com l’índex de pobresa per Necessitats Bàsiques Insatisfetes que presenta la província són molt més alts que la mitjana nacional, la qual cosa converteix Bolívar en la més pobre entre totes les províncies de la regió andina d’Equador i la tercera més pobre a nivell nacional.

També Bolívar presenta els pitjors indicadors del país quant a analfabetisme i analfabetisme funcional, amb les conseqüències que això té per a la salut i per al desenvolupament local.

Les dades no són millors si parlem de salut i desnutrició crònica. La mitjana provincial de desnutrició crònica en nens/as menors de 5 anys es del 61,2% davant la ja molt elevada mitjana nacional del 45,1%. La mortalitat neonatal és de 3,2 nens/es que moren per cada 1.000 nascuts/des vius/ves, però segurament són molts més, doncs només es recullen les defuncions en Unitats de Salut.

Quant a serveis públics de salut amb possibilitat d’internament dels pacients, només hi ha 5 en tota la província. Hi ha 14.4 metges, 5.3 infermeres i 9.5 auxiliars d’infermeria per habitant, per sota de la mitjana nacional i regional. Malgrat comptar amb quatre hospitals, el nombre de llits és molt baix, la cobertura és deficient i encara pitjor la dotació d’especialistes.

Les desigualtats socials entre àrees urbanes i rurals s’estan incrementant; la conseqüència és una alta migració de joves cap a les grans ciutats en busca de feina. Hi ha poques polítiques públiques locals que impulsin el desenvolupament de les comunitats.

Dins del sector productiu, destaquen alguns problemes com ara l’abundància de minifundis, la baixa productivitat, els sols deteriorat i poc fèrtils, la sub utilització de l’aigua, la deficient aplicació de tècniques productives, l’escàs desenvolupament tecnològic, la baixa capacitat d’inversió de les famílies productores i els elevats nivells de migració. A això s’hauria de sumar la incertesa en els preus dels productes agropecuaris, sempre tendint a la baixa, sobre tot en època de collites, la llarga cadena d’intermediaris existent degut a la manca de centres d’apilament associatius i la feble organització dels petits productors.

El Programa Aliances per al Desenvolupament de Bolívar (PAB), impulsat per Medicus Mundi Catalunya i les organitzacions equatorianes FEPP, IEDECA i MCCH procura el desenvolupament socio-econòmic, arrelat sòlidament en l’enfortiment del teixit econòmic i productiu, a través de l’impuls als Circuits Econòmics Locals Socials i Solidaris (CESS) i el foment de les seves cadenes de valor per a cadascuna de les quatres zones de desenvolupament en què intervé: els cantons Echeandía i Las Naves i les parròquies Simiàtug i San Luis de Pambil, del cantó Guaranda. Cadascú d’aquests territoris s’ubica en un pis altitudinal i agroecològic diferent: respectivament, tròpic humit, tròpic sec, ermàs andí i subtròpic humit.

La lògica d’aquesta estratègia es basa en què si la Cadena Productiva passa a ser Cadena de Valor, i si el Circuit Econòmic de Poder passa a ser Circuit Econòmic Social i Solidari, llavors els beneficis generats es redistribueixen de manera que no queden únicament en unes baules i per a uns actors, sinó que es reparteixen d’una manera justa entre tots. Això vol dir que el funcionament eficient i social de la Cadena i del Circuit Econòmic incrementa el nivell de satisfacció de les necessitats bàsiques de les famílies productores, resolen progressivament els seus problemes.

En aquesta segona fase del projecte, igual que en la primera, el model de desenvolupament del PAB parteix de la idea de què els processos de desenvolupament locals, territorials, no es poden impulsar amb accions aïllades, sinó que les diferents accions han d’estar realment integrades entre sí: cadascuna ha de potenciar l’altra i totes al conjunt.

Aquestes accions són:

• L’aprofitament adient dels sistemes d’aigua d’una manera justa i equitativa per a les famílies camperoles. Es pot afirmar amb certesa que els únics sistemes de rec que han aconseguit finançament a la província de Bolívar, al menys en els darrers deu anys, són aquells que han estat impulsats des del Programa Aliances per al Desenvolupament de Bolívar
• Producció agropecuària mitjançant SIPAs (Sistemes Integrats de Producció Agropecuaria) segons els diferents pisos ecològics i en connexió amb els mercats, augmentant la rendibilitat, la diversitat dels cultius, la millora del medi ambient i la sobirania i seguretat alimentàries.
• Empresas i comercialització de productes. Es fomenta d’un model comercial amb un enfocament de mercat just, mitjançant la generació de processos de qualitat, a nivell de productes i d’iniciatives empresarials.
• El foment i la consolidació de les Finances Populars al servei de la població i els emprenedories locals productius i empresarials.
• L’organització i participació ciutadanes.

Els resultats han estat la generació de majors ingressos per a les famílies productores beneficiaries de la intervenció, aconseguint sortir del llindar de la pobresa, la creació de més oportunitats de feina, una bona integració territorial, una major i més activa participació ciutadana, una major responsabilitat en el lideratge dels governs locals, un teixit i entorn social motivador i innovador i, sobre tot, una societat menys vulnerable i més inclusiva.