El passat dia 11 estrenàvem la campanya i el vídeo manifest #PelDretalaSalut per reivindicar que la salut és un dret humà fonamental i que cal redoblar els esforços per promoure’l a tot el món. Per reflexionar sobre què significa la defensa del dret a la salut avui dia, quan als països del sud s’impedeix la construcció de sistemes públics de salut, mentre al nord es desmantellen els que ja tenim i es privatitza i mercantilitza la salut, conversarem amb persones que ens acompanyen, d’una manera o altra, en aquesta lluita que vam iniciar fa ja 52 anys.
I avui conversem amb Maria Angélica Toro Rojas, la coordinadora del projecte de Salut Sexual i Reproductiva que duem a terme al municipi de Riberalta a Bolívia, sobre la salut i els esforços per millorar-la al país andí.
El sistema de salut de Bolívia es pot considerar de cobertura universal?
En la Constitució Política de l’Estat, la salut està reconeguda com un dret i per tant s’ha de garantir l’accés gratuït al servei de salut per a tota la població, però encara que es procura reduir la bretxa en aquest accés a l’atenció primària, l’atenció gratuïta segueix estant reduïda a determinats grups vulnerables.
I quins són aquests grups, que accedeix gratuïtament ia quins serveis?
Principalment els nens i nenes menors de 5 anys, les dones embarassades des de l’inici de la gestació fins als sis mesos després del part, les persones majors de 60 anys i les persones amb discapacitat. I també les prestacions de programes de tuberculosi, Chagas i Malària.
Accedeixen gratuïtament al programa de vacunes i de control de creixement infantil, serveis de salut sexual i reproductiva, odontologia, consultes externes, internament, laboratoris, raigs x i a medicació.
Comentes que es treballa per reduir la bretxa en l’accés. S’han vist millores en l’accés a la salut i en el nivell de salut en els últims anys?
Si ens remetem a les pròpies dades del Ministeri segueix existint una gran bretxa: el 77% de la població boliviana no té accés al sistema formal de salut. El 60% d’aquesta exclusió es deu a barreres externes al sistema (accés a educació i aigua, la qualitat de l’habitatge, el nivell econòmic, ser indígena i viure a l’àrea rural) mentre que el 40% respon a barreres internes (la dotació de recursos humans i infraestructura, la cobertura dels serveis de vacunació i la cobertura de la seguretat social).
El sistema segueix fragmentat, hi ha una gran diferència d’accés entre les zones rurals i les urbanes. Bolívia és un dels països d’Amèrica Llatina i el Carib amb un dels nivells més baixos de despesa en salut pública (mesurat en percentatge del PIB). Així mateix, la millora sanitària és la més baixa de la regió, sent el segon pitjor després d’Haití.
medicusmundi porta temps treballant al país, com incideix l’actual projecte de medicusmundi al municipi de Riberalta en aquest accés a la salut?
Es tracta d’un projecte orientat a enfortir els serveis de Salut Sexual i Reproductiva (SSR), tant en l’oferta com en la demanda.
Per millorar la demanda de serveis per part de les dones es treballa amb elles, sobretot amb les més vulnerables, perquè coneguin els seus drets així com els serveis existents.
I per enfortir l’oferta de serveis, es treballa amb un enfocament intersectorial, intentant que tots els actors implicats (alcaldia, Consell Municipal, Educació i defensories) s’involucrin i siguin corresponsables en aquesta millora. Un altre punt clau és la formació del personal de salut, per millorar la qualitat de l’atenció i contribuir així a disminuir la mortalitat materna i infantil.
Per què aquest projecte a Riberalta, quina és la realitat dels drets sexuals i reproductius a la zona?
Hi ha molts casos d’embarassos en adolescents, poc accés a la planificació familiar, poc seguiment i tractament dels casos de càncer de coll uterí, bastant habituals i, el més significatiu, un increment de la mortalitat neonatal.
Davant aquesta situació, els temes vinculats a la SSR són una prioritat per a la xarxa de salut. Amb la nostra intervenció el 2014 es va aconseguir l’aprovació d’una resolució municipal que obliga Govern Municipal a destinar més recursos per als serveis de SSR. Seguirem molt atents al compliment d’aquestes mesures.
Bolívia és un país pluricultural i multiètnic Quin paper juga la interculturalitat en relació a la salut sexual i reproductiva?
Efectivament, Bolívia posseeix un patrimoni de ritualitat i cosmovisió diferent per a cada regió, és clau entendre-ho per tractar la salut i, especialment, per a l’atenció a la SSR. Cal endinsar-se en la seva concepció del món, en el seu concepte de salut-malaltia. Per això s’estan recuperant pràctiques familiars i comunitàries, per exemple, del procés del part: s’adeqüen les sales de part i els procediments de l’atenció, des de la cosmovisió de les dones, respectant el dret a decidir sobre el seu cos, el que ajuda a reduir cada vegada més les bretxes en l’accés als serveis a causa de temes culturals.
També amb l’enfocament intercultural que comentava abans, es treballa la sensibilització del personal de salut per aconseguir veritablement un procés d’intercanvi dels coneixements i pràctiques culturals de la medicina tradicional i la medicina biomèdica.
Conèixer els sabers de les comunitats i l’imaginari col·lectiu, per exemple, en el tema de l’anticoncepció, implica desmuntar algunes creences sobre efectes negatius d’alguns mètodes anticonceptius, o abordar l’orientació tenint en compte les creences religioses, és bàsic per aconseguir un major acostament i confiança de les dones cap als serveis de salut i els seus professionals.
I com es contemplen aquests aspectes en les polítiques sanitàries?
El 2008 es va aprovar la política SAFCI, el marc general del funcionament del sistema nacional de salut, que es basa en 4 principis fonamentals en la gestió i atenció de la salut: la intersectorialitat, entenent que la salut abasta als diferents sectors que determinen i condicionen la salut. La integralitat per fer una atenció que no només tingui en compte l’individu sinó en relació a la família i al seu entorn social, la participació social, amb l’organització d’una estructura social de salut que promogui la participació de les comunitats en la planificació, execució i administració en salut. I finalment, la interculturalitat que reconegui els coneixements ancestrals i pràctiques culturals, perquè s’incloguin com una part complementària a l’atenció de la salut.
Des medicusmundi subscrivim totalment aquests quatre principis que ens explica la Maria Angélica i seguirem treballant perquè s’implantin en tots els sistemes de salut, per fer-los més inclusius, respectuosos i, en definitiva, millors.
