No basta amb fer coses. El com és fonamental. I en cooperació per al desenvolupament i salut pública, més. Ho deia en David Werner ja fa anys: “El treball en la salut mai és apolític. O es fa de manera que ajudi a empoderar la gent per a que puguin tenir un major control sobre els factors que determinen la seva salut, o es fa de manera que intenti mantenir la gent sota control, sense organització, massa dependents de serveis centralitzats, institucionalitzats, sobreprofessionalitzats, i encara inadequats”.

No es tracta només d’una qüestió d’eficiència (que també), sinó de principis. Parlo d’eficiència perquè quan una comunitat fa seu un projecte, s’apropia d’ell, el pensa, planifica, executa i avalua, el projecte té moltes més possibilitats d’èxit que quan ve imposat des de fora, per experts en grans temes que, necessariament, desconeixen allò local. La comunitat pot no tenir experts en salut pública, però té coneixements, experiència i interpretacions que ningú més té. Parlo de principis perquè les persones tenen, no només dret a la salut, sinó també dret a participar de les decisions que afecten a la seva vida.

En la segona meitat de 2012 es va realitzar, en dos municipis de Bié (Angola), un diagnòstic comunitari de salut que ajudarà a millorar la qualitat dels serveis de salut a les zones rurals. La foto de dalt? Una de les reunions, amb dones de Katabola. Han estat mesos de treball, no sense dificultats, preparant materials i reunions de veïns i veïnes, que encara continuen i continuaran, per a què les veus de tots i totes siguin escoltades.

Robert Chambers, altre gran de la participació comunitària, deia això ja fa quasi vint anys: “El treball dels experts externs passa per cedir la batuta, empoderar la població local, millorar la seva confiança en si mateixos i ajudar-los a que siguin capaços de definir, expressar i analitzar la seva realitat”.