A les societats occidentals hi ha una creixent obsessió per la salut, instigada per un procés de medicalització àmpliament promogut de forma més o menys directa per la poderosa indústria farmacèutica. I una de les principals conseqüències d’aquest culte per “estar sa” és que, segons l’ONU, la indústria farmacèutica és un dels negocis més lucratius que existeixen, ja que és la tercera activitat que més beneficis obté a nivell mundial per darrere del comerç d’armes i del narcotràfic. El problema afegit és que aquest negoci es fa a costa de la salut de moltes persones que consumeixen més medicaments dels que el seu cos necessita, amb conseqüències que poden arribar a ser letals. I és que segons l’Agència Europea dels Medicaments, cada any moren a Europa 197.000 persones pels efectes adversos de les medicines.

I si en una part de planeta hi tenim excés de medicació, a l’altra la situación és ben diferent, amb 2.000 milions de persones, principalment a països empobrits, però també cada vegada més a les societats desenvolupades, que no tenen accés als medicaments essencials de qualitat que necessiten.

En el nou article que publiquem avui al blog “La Pitjor Epidèmia” a Sentit Crític, analitzem aquesta complexa situación al voltant de l’accés als medicaments.

Escrit per la periodista Laia Altarriba, amb l’assessorament de Joan Benach de Greds-Emcomet, i l’equip de la campanya “Salut, drets, acció”, una iniciativa de Farmacèutics Mundi, Quepo i medicusmundi Catalunya.

Llegeix l’article sencer AQUÍ.