El passat 6 d’octubre, més d’una cinquantena de persones vam acudir a ESS Local a Són Sardina, terme municipal de Ciutat, amb motiu de la presentació del projecte “Xarxa d’iniciatives de transició ecosocial del territori balear”, que actualment està sent acollit sota el paraigua de medicusmundi Mediterrània (MMmed) i rebent especial col·laboració d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i el suport de la Direcció General de Cooperació del Govern Balear i l’Ajuntament de Palma.
Una vegada reunits, ben rebuts i després d’una càlida ronda de presentacions, Atuk Iturregui, coordinador de MMmed a les illes, i Meritxell Esquirol, d’ESF, van donar pas a la presentació de la qual, de moment, denominarem sa xarxa.
Des d’aquesta iniciativa, se’ns proposa emprendre col·lectivament un camí a llarg termini que comença amb una primera etapa experimental d’un any. L’objectiu principal d’aquesta primera fase és elaborar i desplegar una plataforma virtual mitjançant la qual poder identificar, mapejar i connectar les múltiples i diverses iniciatives afins a la transició ecosocial que habiten a les Illes Balears. Està previst que la cooperativa de comunicació Freepress, amb molta experiència al terreny, ens ajudi a desenvolupar una plataforma web que, de cara a la propera primavera, podrà estar llesta per a servir com un mitjà des del qual articular noves oportunitats de trobada presencials, d’intercanvis, de vivències i experiències, i com no, facilitar espais per a celebrar-nos juntes.

La prioritat és treballar, connectant i identificant iniciatives
La prioritat és treballar, connectant i identificant iniciatives i, sobretot, les persones que les sostenen, escoltant i recollint les seves visions i necessitats. També les seves vulnerabilitats. Així, està previst fer un esforç en mantenir un perfil actualitzat dels qui s’animin a articular-se mitjançant aquesta eina i facilitar així la participació de la societat civil menys mobilitzada fins ara. És interessant la figura prevista de “facilitadora de la participació social”, un rol que ajudarà a donar aquesta passa cap a la col·lectivització.
Per a executar la fase de mapatge d’iniciatives, comptem amb un indicador d’elaboració pròpia, inspirat en altres com l’andalús o el balanç social de la Economia Social y Solidària que ens ajudarà a identificar amb major fidelitat els diferents aspectes que caracteritzen a cadascuna de les diverses iniciatives.
L’Indicador de Transició Ecosocial Balear (ITEB) atén a tres dimensions bàsiques: el tipus d’activitat, d’estructura i d’abast de cada iniciativa o projecte; la tipologia del projecte; i la coherència de les seves pràctiques i visions en relació a uns valors afins a la transició ecosocial dins del context insular.

En aquest sentit, les organitzacions impulsores es marquen un repte a l’hora de contribuir a “tornar a una consciència de classe, agermanada, que vingui definida per les diferents dimensions de l’opressió del capital, del colonialisme i del patriarcat, i que sigui el germen i punt de trobada de les persones, col·lectius i projectes que protagonitzin, material i simbòlicament, la transició ecosocial a les illes”.
Les impulsores del projecte creiem en integrar una governança compartida des dels seus primers passos, així com l’emancipació de la dependència institucional al final del procés. Al menys des de la dimensió més estratègica. Així s’ha creat un equip multidisciplinari de companyes –rol des del qual escric aquestes línies- anomenat Cercle de Coordinació.
Serà un assaig col·lectiu d’un model obert de gestió i de base sociocràtica, en relació al qual, resulta indispensable el paper que juga la facilitació de grups com a eina dinamitzadora i generadora d’espais favorables per a una participació social sana i eficaç.

Cal destacar que no es tracta d’una iniciativa pionera, sinó que és el resultat adaptat de l’exemple inspirador que han generat altres xarxes d’iniciatives de transició operatives en altres territoris com Mundo Finito, PAMAPAM, Transiscope, Batura o Atlas of the Future, entre altres més.
Afavorir que aquesta eina sigui apropiada i millorada pel propi teixit transicionista de les illes, serà una dels principals reptes que acollirà aquest cercle de coordinació de sa xarxa.
Sabem que ens queda camí per fer, i que el nostre rumb social actual ens dirigeix cap a horitzons carregats d’incerteses i amenaces que tan sols podrem afrontar sentint-nos i estant unides. Aquest projecte neix de la convicció que treballar juntes és l’única manera en què podrem donar resposta a les apressants demandes del nostre moment històric. Per això, l’autoorganització local de xarxes de suport mutu és un factor clau per a proveir-nos d’imaginaris i transformar pràctiques culturals, on les necessitats humanes bàsiques, les cures col·lectives i del conjunt de la vida, ocupin el centre de les nostres motivacions i constitueixin l’eix del nostre pensament i la nostra acció.
Manuel Soto i Atuk Iturregui, del Cercle de Coordinació