Avui 22 de març es celebra un any més el Dia Mundial de l’Aigua, des de que l’any 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) el va declarar com a tal en la seva conferència pel medi ambient i el desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro. Enguany, l’ONU el dedica a “l’aigua i l’ocupació” destacant que a part de ser un element essencial de la vida, també és vital per a la creació de llocs de treball i contribuir al desenvolupament econòmic, social i humà.

L’aigua és vida. Aquesta frase l’hem escoltat i repetit infinitat de vegades, i ningú la posa en dubte. Disposar d’aigua potable i serveis de sanejament és imprescindible per gaudir d’una vida digna i bona salut. Però desgraciadament un any més hem de denunciar que l’accés a l’aigua potable no és, a dia d’avui, un dret garantit per a totes les persones del planeta, no només als països empobrits, sinó també entre les persones i col·lectius més desfavorits als països rics o desenvolupats, a causa dels processos de privatització d’aquest recurs que és de tots i totes.

S’estima que 663 milions de persones no tenen accés a aigua potable, és a dir una de cada nou persones al món, i que 2.400 milions no gaudeixen d’un sanejament adequat.

Això es tradueix en que cada any moren milions de persones, principalment infants, a causa de l’aigua insalubre. Per exemple, les morts per diarrea, una de les principals causes de mort en infants menors de 5 anys, mata 750 milions de nens i nenes cada any, morts evitables. El 50% dels casos de malnutrició materna i infantil estan relacionades amb problemes hídrics. Dotar de punts d’aigua propers als pobles possibilita que milions de nenes puguin anar a l’escola, enlloc de dedicar la jornada a anar a recollir aigua a llargues distàncies de la llar.

I podríem seguir amb una llarga llista d’exemples, com demostra el documental “Water first” (L’aigua primer) que vàrem veure i debatre amb la seva directora Amy Hart a la Mostra “Salut, drets, acció” de 2012. Una mostra de la que ja n’estem preparant la 10a edició que es celebrarà el mes d’abril i maig a Barcelona, i que vol portar a debat els diferents determinants socials que afecten la nostra salut i, per descomptat, l’accés a l’aigua potable n’és un.

Aquest dia mundial ha de servir per reivindicar aquest dret bàsic i denunciar l’acaparament i privatització que està impedint gestionar de manera justa, equitativa i sostenible l’accés a l’aigua de tota la població. Cal seguir lluitant perquè la gestió de l’aigua (i la de molts altres recursos i serveis) segueixi sent, o torni a ser, un servei públic al servei de les persones.