Poques dates al llarg de l’any tenen tant d’èxit, fins i tot abans de celebrar-se. La raó és que els temes que aborda la desigualtat de gènere (bretxa salarial, discriminació laboral, cures familiars, violència de gènere) estan oberts tot l’any. Mai es tanquen. Aquest any les dones es concentren en una mobilització sense precedents, i Espanya se situarà al capdavant del feminisme mundial.
Si el 2018 es van posar en l’agenda del debat públic temes com l’assetjament laboral (#metoo), que fins aquell moment no estaven visibilitzats a escala mundial, el 2019 s’aspira a aconseguir ja resultats concrets. Si no hem estat capaços de fer-ho en 50 anys de lluita per la igualtat, hem de proposar objectius precisos a curt termini. I si la societat en el seu conjunt està d’acord amb que hi ha desigualtats i discriminació femenina, per què no s’estan aconseguint tots els resultats desitjats?
La bretxa salarial és més profunda en el sector de la salut: 23,1, quan la mitjana a Espanya és del 14,2
Factors que influeixen en la bretxa salarial
A la Unió Europea, les dones representen ja més del 60% del total de les persones que es graduen a la Universitat. Per lògica, també haurien de tenir més i millor remunerats llocs de treball. Però les estadístiques ens confirmen que no és així. La bretxa salarial a Europa és del 16,2% i a Espanya del 14,2%. Aquesta bretxa implica un major risc de pobresa, que s’aguditza en la jubilació. Pot arribar a haver fins a un 36% de diferència en les pensions.
Els factors que influeixen en la bretxa salarial són múltiples: treballs de mitja jornada (a causa de responsabilitats familiars), no aconseguir trencar el sostre de vidre per pura discriminació, treballs en sectors pitjor remunerats (el sanitari al capdavant, educació, serveis socials), responsabilitats addicionals de cures familiars i de la llar, de manera que interrompen les seves carreres o les han d’abandonar.
Mesures que es prenen a la Unió Europea
Les mesures que la UE proposa per aplicar en aquest 2019, pel que fa a conciliació laboral, són deu dies de permís per a pares després del naixement d’un fill; 4 mesos de permís no transferible per cada progenitor; patrons flexibles de treball per resultats (no per hores presencials); sistemes impositius que no penalitzin la maternitat/paternitat; major inversió en ajudes a progenitors com per exemple més guarderies, i garanties de protecció contra la discriminació i l’acomiadament de cuidadors i progenitors, incloent embarassades i treballadors/es que tornen després d’una baixa per maternitat/paternitat.
Hi ha altres mesures més generals com incrementar la participació de la dona en el mercat laboral i reduir la bretxa entre dones i homes en salari i pensions per evitar el risc de la pobresa femenina; promoure la igualtat en la presa de decisions; lluitar contra la violència contra les dones i protegir i donar suport a les víctimes; promoure la igualtat de gènere i els drets de les dones arreu del món.
Aquestes mesures no s’apliquen en moltes empreses. Hi ha molt bona voluntat, però sabem que compten altres prioritats i s’oblida la igualtat. En aquest 2019 sembla haver arribat el moment de fer un salt, i que governs i institucions públiques passin de “recomanar” a “legislar” a establir més sancions i penalitzacions perquè les mesures pro igualtat siguin efectives.
La bretxa salarial del sector salut
Les activitats realitzades en aquesta campanya de sensibilització, (teatre i cinefòrums, emissions radiofòniques) han facilitat la difusió del missatge de Tolerància Zero cap a aquesta pràctica inadmissible, i també han permès que arribi a un altíssim nombre de persones la informació sobre les nefastes conseqüències en la salut física i emocional de la dona, així com la possibilitat d’intervenció quirúrgica de les fístules obstètriques quan es produeixin. Es contribueix amb tot això a un canvi de comportaments que evitarà que es vulnerin els drets sexuals i reproductius de les dones, per la qual cosa s’ha posat l’accent en buscar la complicitat en aquestes accions de diferents grups de les comunitats: líders religiosos i tradicionals, treballadors socials i de la salut pública, executores d’escissions, joves de tots els entorns, caps de família, dones en general …
Les activitats de divulgació arriben a totes les categories socioculturals de les comunitats destinatàries. Les autoritats administratives, els dirigents consuetudinaris i religiosos, els joves i les dones participen en activitats per promoure la lluita contra la pràctica de la mutilació genital femenina. En l’execució de les activitats de sensibilització es tenen en compte les ocupacions i la disponibilitat de tots els estrats socials a les viles identificades. Als cinefòrums, amb la projecció de la pel·lícula “Ànima”, s’aborden temes com la Mutilació Genital Femenina i les seves conseqüències: l’atenció mèdica, la marginació i els drets humans i es discuteixen amb l’audiència. S’observa una participació activa d’homes i dones en la majoria de poblacions.
A medicusmundi treballem per la igualtat amb projectes amb les dones i per a les dones
Des medicusmundi treballem per fer realitat la igualtat de gènere, la igualtat d’oportunitats, la igualtat de funcions i en conseqüència, la igualtat de sous. Treballem per la igualtat amb projectes. Molts dels que desenvolupem en els països del Sud estan enfocats en aquesta direcció. Per exemple a Koulikoro -Mali- funciona amb bons resultats un projecte de cooperació orientat a l’autonomia i a la millora de les condicions socioeconòmiques d’un grup de dones vídues d’edat avançada (entre 65 i 85 anys) en el seu treball en un hort proper al riu Níger, el seu únic mitjà de subsistència. Es va millorar la seva qualitat de vida i estat nutricional amb la compra de noves llavors, alfabetització, i formació en comptabilitat, associacionisme, lideratge i responsabilitat associativa; a més van rebre l’assessoria d’experts agroeconomistes que van millorar la productivitat de l’horta gràcies a un canvi de disseny en la seva explotació.
En aquesta zona d’Àfrica també es desenvolupen projectes d’educació per a dones on es treballen aspectes com psicomotricitat, lectura, escriptura, suport a les aules per a la superació del curs; classes d’informàtica orientades a alumnes dels liceus; beques de formació professional i universitària, que permetin a aquestes dones acabar la seva educació i tenir unes millors perspectives professionals.
El projecte Isuku Hose a Rwanda ha incorporat a les dones de les cooperatives com a agents transformadores de les comunitats per al projecte de promoció socioeconòmic “Dukore Tujye Imbere”. Es treballa amb elles aspectes relacionats amb la higiene i el sanejament en el districte de Kamonyi.
Fomentar els drets de les dones de poblacions nòmades dedicades al pasturatge és l’objectiu d’un altre projecte que desenvolupem a l’Àfrica. En aquesta ocasió a Somàlia. És una manera de millorar l’accés de les dones a mitjans econòmics, mitjançant la creació de cooperatives d’estalvi i crèdit, així com dues cooperatives de carn. L’objectiu és que elles comptin amb autonomia econòmica.
Al sud de Quito -Equador-, gràcies a un projecte en col·laboració amb la Fundación Casa Refugio Matilde, des de medicusmundi mediterrània treballem des de 2015 per millorar la cobertura i qualitat dels serveis d’atenció a les dones que són víctimes de violència de gènere, i que siguin de més fàcil accés i atenguin de manera integral a les víctimes, no només en els aspectes legals o mèdics, per superar tant la violència psicològica, com la física (38%), la sexual (25,7%) i finalment la violència patrimonial (16,7%).
Tenim molts més projectes en marxa. I també la convicció que aquest #8M serà transcendental. Perquè, aquí hi ha els indicadors i la realitat tossuda, el món no és encara de color violeta. Per això des de medicusmundi convidem, per la salut de totes, a dones i homes, a homes i dones, a donar junts el gran salt. I esborrar junts la bretxa.
Teresa Rosario Velasco
Comunicació de la Federació d’Associacions medicusmundi (FAMME)