Europa s’ha convertit en el primer territori lliure de malària, el primer a eradicar la transmissió del virus. Les xifres ho recolzen: des de 1995, amb 90.712 casos, s’ha passat a 2015 amb 0 casos.
L’anunci coincideix amb la celebració del Dia Mundial del Paludisme, que sota el lema “Acabem amb el paludisme per sempre” reflecteix la visió d’un món sense paludisme establerta en l’Estratègia tècnica mundial contra la malària 2016-2030. Perquè està clar que fins que no s’eradiqui a nivell mundial, les persones que viatgin poden importar-la. Això obliga els sistemes sanitaris europeus a continuar treballant per prevenir la seva reintroducció. L’estratègia té com a finalitat reduir dràsticament el paludisme al llarg dels propers 15 anys. Els seus objectius són ambiciosos, però assolibles:
- Reduir la taxa d’incidència de casos de paludisme en un 90%, com a mínim
- Reduir la taxa de mortalitat per paludisme en un 90%, com a mínim.
- Eliminar el paludisme en 35 països, com a mínim.
- Prevenir el restabliment de la malaltia en tots els països sense paludisme.
Encara que les dades que manegem del 2015 són optimistes, ja que 98 països endèmics han revertit la incidència de la malaltia a nivell nacional des de l’any 2000, el paludisme segueix sent un dels majors reptes per a la salut pública , amb 214 milions de casos i 472.000 morts a tot el món el 2015. La malaltia encara és endèmica a 97 països. 3.300 milions de persones estan en risc de contraure-la i 1.200 milions estan en alt risc.
Aquesta malaltia suposa una gran proporció de les despeses en salut als països de baixos ingressos, el que els limita a l’hora de prevenir. Com a dada significativa, el 80% de les morts succeeixen només en 17 països, majoritàriament a l’Àfrica. El que ens porta a subratllar que els èxits massius assolits en aquests darrers quinze anys es deuen, en gran mesura, a l’augment de deu vegades el finançament internacional des de l’any 2.000. No obstant això, les xifres segueixen molt llunyanes al que és necessari per controlar la malaltia.
Altres factors que han ajudat a la reducció de la morbimortalitat d’aquesta malaltia, han estat un compromís polític més fort i la disponibilitat d’eines noves i més eficaces, tot i que algunes (com la fumigació d’interiors amb insecticides) han tingut certa controvèrsia per les conseqüències sobre la salut en les famílies que les habiten.
Però el mosquit Anopheles també ha evolucionat: la seva resistència als medicaments antipalúdics i als insecticides podria posar en perill els avenços contra la malària.
Malgrat tot, la lluita contra aquesta malaltia té eines suficients si hi ha un compromís real per controlar-la, i si és possible, eradicar-la, a través d’una estratègia que permeti l’accés als medicaments i a les mesures de prevenció. I a dia d’avui, el més efectiu segueix sent la distribució de mosquiteres impregnades en insecticida, a falta d’una vacuna realment eficaç. Sense oblidar la mesura més important de totes: disposar de serveis públics de salut, universals, gratuïts, de qualitat i basats en l’Atenció Primària, capaços d’afrontar aquesta i qualsevol altra malaltia i vetllar pel dret a la salut de totes les persones.
Teresa Rosario
medicusmundi
