La mutilació genital femenina (MGF) és una violació dels drets humans fonamentals de les nenes i les dones, i així està reflectit en la legislació internacional i en la Carta Africana de Drets Humans i també en les legislacions de molts dels països on es practica. Tot i això, es calcula que al món hi ha 135 milions de nenes i dones víctimes d’aquesta pràctica arrelada en més de 28 països d’Àfrica i Àsia, i que ha emigrat també a altres països, inclosa Espanya.
La MGF afecta sempre a la salut física i psíquica de les nenes i les dones. Pot costar la vida al moment de la seva realització i les seves complicacions augmenten de manera considerable el risc de morir durant el part o de patir greus seqüeles durant tota la vida (fístula obstètrica, infeccions cròniques). La MGF no només afecta les nenes i les dones, un estudi de l’Organització Mundial de la Salut, realitzat en diversos països africans, conclou que la mortalitat i la necessitat de reanimació després del part és més gran en els nounats de mares mutilades.
Burkina Faso i la Mutilació Genital Femenina
Burkina Faso ha estat un dels països promotors de la Resolució, aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 20 de desembre de 2012, dirigida a intensificar els esforços a nivell mundial per aconseguir l’eliminació de la MGF. Aquesta actuació està vinculada a la trajectòria que, des de fa més de 20 anys, segueix aquest país en el seu compromís de posar fi a la MGF: l’any 1991, Burkina Faso (BF) va modificar la seva Constitució per adaptar-la a la Declaració Universal de Drets humans, garantint la igualtat entre les persones, sense discriminació de cap tipus. Des de 1996 compta amb una legislació específica que penalitza la seva realització, amb penes majors per al personal sanitari o paramèdic, o ser còmplice de la pràctica de la MGF. Burkina ha signat tots els acords internacionals i regionals en matèria de drets humans i contra la mutilació genital femenina i, al costat d’altres països, ha sol·licitat a la Unió Africana la prohibició total d’aquesta pràctica. Recentment, amb el suport de les Nacions Unides, Burkina Faso ha elaborat un Pla Nacional d’Acció per a promoure l’eliminació de la MGF com a part d’una política de tolerància zero.
En una enquesta demogràfica i de salut realitzada el 2010 pel govern de BF, amb el suport de diverses organitzacions internacionals, el 70% de les dones enquestades va admetre haver patit una MGF. No obstant això, l’enquesta va mostrar una notable disparitat entre generacions: mentre que les dones D’entre 45-49 anys estaven mutilades en un 89%, aquest percentatge baixava al 58% en les nenes i joves de 5 a 19 anys, la qual cosa ha de traduir-se com un senyal de la disminució constant del nombre de dones i nenes mutilades en aquests últims anys.
A Burkina Faso, igual que a la resta dels països africans on està present la MGF, aquesta no es practica de forma uniforme a totes les dones: el risc de patir-la s’incrementa si es pertany a determinades ètnies com, per exemple, la Mossi; si es viu en un medi rural o quan el nivell educatiu de la mare és menor. Cap religió aprova la pràctica de la MGF, però és més prevalent en famílies musulmanes (80%) que en les catòliques i protestants (60%).
Per què, tot i estar prohibida legalment, i l’intens treball realitzat en contra al país, se segueix practicant? La MGF està molt arrelada culturalment en la societat burkinabe, ja que es considera que facilita el matrimoni de les dones i millora el seu estatus en la societat: en efecte, la mutilació genital primerenca pretén controlar la sexualitat de les joves i dones, preservant així la seva castedat i virginitat fins al moment del matrimoni i obtenint amb ella esposes que no seran promíscues sinó dignes i fidels. Hi ha, a més, altres creences com les que consideren que la mutilació genital femenina ajuda a millorar i mantenir la higiene personal, que el clítoris és un òrgan masculí i pot causar danys al nadó en el moment del part, etc. Però, sobretot, és la pressió social i la necessitat de complir amb les tradicions el que permet la pervivència d’aquesta i altres pràctiques que són nefastes per a la salut de les dones i les nenes.
Les nostres companyes de medicusmundi Andalusia estan presents a Burkina Faso des de 1975, amb projectes i programes de cooperació sanitària dirigits, sobretot, a millorar la salut de les dones i nenes del país, donant suport a l’estratègia de Salut Reproductiva del Ministeri de Salut, fonamentalment en la lluita contra la mortalitat materna i la mutilació genital femenina. En aquest últim apartat, la tasca de medicusmundi s’ha basat en el suport al “Comitè Nacional de Lluita contra la Pràctica de la Escissió”[i] sobretot a les zones rurals, de difícil accés i amb menys recursos. Aquests projectes es realitzen en col·laboració amb el personal sanitari local, especialment amb les llevadores, per ser persones reconegudes i respectades per la població i dipositàries de la confiança de les dones i contemplen la sensibilització de la població, la formació del personal sanitari i el suport logístic a les associacions locals que lluiten contra aquesta pràctica, contribuint, mitjançant aquesta estratègia, a la disminució de la seva realització en aquelles zones on s’intervé.
medicusmundi segueix a Burkina tractant de millorar la Salut Sexual i Reproductiva, especialment de les dones. Amb aquest objectiu, recentment, una ginecòloga i una llevadora de l’hospital San Cecilio de Granada es van desplaçar al país per posar en marxa un projecte que pretén introduir en els currículums de formació del personal sanitari, especialment llevadores, l’enfocament de drets i de gènere, la qual cosa tindrà un paper rellevant en la lluita contra la mutilació genital femenina; per això van impartir un curs de formació específic dirigit al professorat de l’Escola Nacional de Salut Pública de Ouagadougou.
Des dels inicis de medicusmundi fa més de 50 anys, hem tractat, i aconseguit en molts casos, de millorar la salut de la població, i, especialment, de les seves dones i nenes. Però, encara que és ardu el camí que resta per caminar, està en el nostre ànim seguir-lo fins que l’eradicació de la mutilació genital femenina sigui una realitat.
Àfrica Caño i Casilda Velasco
Medicus Mundi Andalusia
[i] La mutilació genital femenina és coneguda també com escissió.
