Un recurs tan bàsic i vital com és l’aigua no pot convertir-se en sinònim de malaltia i mort. I més quan el rentat i ensabonat de mans és un dels principals actes preventius enfront del virus del coronavirus i altres patògens. Davant aquesta necessitat es troba Riberalta (Bolívia). Aquest municipi amazònic, de prop de 100.000 habitants, està situat en el Departament del Beni i és la segona regió del país amb més contagis i morts per la pandèmia de COVID-19.

Igual que va succeir en altres llocs del món, la crisi sanitària mundial va posar de relleu la fragilitat del sistema públic, incapaç de donar resposta al nou virus i afrontar altres problemes sanitaris “històrics”, com els alts índexs de mortalitat que causen els centenars de casos de diarrea, afectant principalment la població infantil, a causa de la falta de control sanitari d’aliments en el municipi.

Per fer front a tots dos problemes, Medicus Mundi, que compta amb un dels seus centres d’actuació en aquest Departament, ha posat en marxa diverses accions, a través del projecte ‘Enfortiment del sistema de salut del municipi de Riberalta per a millorar el control d’aliments, bones pràctiques alimentàries i una resposta adient a emergències sanitàries (COVID-19)’.

Amb una durada de tres anys, la iniciativa, que compta amb el suport de la cooperació internacional de la Generalitat Valenciana, va arrencar al gener de 2021 i finalitzarà al desembre de 2023, amb l’objectiu de beneficiar a 36.000 habitants. Per això, Medicus Mundi treballa amb la Coordinació de Xarxa de Salut 07 Riberalta, entitat municipal encarregada d’executar el projecte, que es caracteritza per un fort component d’assistència tècnica i transferència de coneixement.

D’aquesta manera, la tasca de l’organització contribueix a “enfortir el sistema municipal de salut que controla el tema d’aliments i les bones pràctiques dels manipuladors d’aliments, ja sigui en mercats, restaurants o la mateixa població que manipula aliments, així com el tema de l’aigua”, agrega recordant el treball previ fet al sistema de salut i salut familiar.

“Una de les malalties recurrents i que es pot prevenir és la diarrea, moltes vegades vinculada a temes d’higiene”, diu. Mentre el 20% de la població té accés a un sistema d’aigua de xarxa d’aigua potable, la resta s’abasteix d’aigua subterrània mitjançant pous que, al no tenir el tractament adequat, és una font de bacteris i paràsits.

Neteja i desfinfecció de mercats.

A aquest fet se li afegeix la manca de serveis bàsics per a la població com ara les latrines. “En períodes de pluges, les aigües subterrànies es poden contaminar perquè se saturen els fecals”, diu alertant del risc que suposa per a la població el consum d’aigua contaminada.

“Des del punt de vista de salut ambiental, es recomana que els pous tinguin una certa distància amb les latrines perquè no hi hagi contaminació de l’aigua”, apunta. Per aquest motiu, el personal sanitari ha de valorar i tenir en compte l’entorn familiar sanitari dels nens amb diarrea que acudeixen al consultori, de manera que el cas no es tracti com un fet aïllat de la salut del propi nen en particular.

El projecte inclou un control de l’estat nutricional de la població, en general, i en els nens i les dones embarassades, en particular, en els quals es concentren esforços d’atenció, promoció i prevenció en nutrició integral. Per a dur a terme aquest control es planteja la creació de dos laboratoris especialitzats, un per a l’anàlisi d’aliments i un altre d’anàlisi clínica per a manipuladors d’aliments.

En marxa des del mes de febrer passat, aquest darrer ha dut a terme més de 5.000 tests fins al passat més d’agost i beneficia principalment a la població que treballa amb el açaí, l’anomenada castanya del Brasil, que a Bolívia es denomina ametlla. Es tracta d’una de les principals activitats econòmiques del municipi que ocupa 15.000 persones, entre elles famílies senceres que migren de la ciutat al camp durant uns mesos a l’any. “Per a obtenir el seu carnet de sanitari de manipulador d’aliments, cada persona ha de fer l’anàlisi clínica i una revisió mèdica cada sis mesos. Abans li ho havien de fer en entitats privades, ara paguen uns 5 euros per carnet sanitari, aquest servei inclou la consulta mèdica i l’estudi del laboratori”, aclareix Toro.

Formació manipuladores d’aliments.

A més de beneficiar als recol·lectors, la iniciativa beneficia als treballadors de les empreses que exporten aquest producte, ja que també han de dur a terme aquests anàlisis, així com als manipuladors d’aliments dels mercats municipals. “Hi ha gent que atén sense cap mena de regulació”, lamenta Toro. “Estem treballant amb els manipuladors d’aliments dels mercats municipals organitzant tallers de bones pràctiques de manipulació d’aliments, del que són les malalties vinculades amb els aliments”, afegeix.

“El laboratori ja està funcionant, té l’equipament i personal i es poden fer estudis clínics de l’aigua, tipus de sang, tests de diabetis i glucosa”, recalca la coordinadora de Medicus Mundi a Bolívia detallant els avantatges que suposa la nova infraestructura. A més de dur a terme controls de diabetis i donació de sang, “aconseguirem reduir les malalties de transmissió per aliments i parasitosis”, assegura.

Per a aconseguir aquest objectiu és necessari l’entrada en funcionament d’un altre laboratori. “En cada servei departamental de salut hi ha un laboratori d’anàlisi d’aigua”, explica Toro. “El nostre laboratori queda a dos dies de distància de Riberalta i es va plantejar la necessitat que Riberalta, amb una població major de 100.000 habitants, compti amb un laboratori per a l’anàlisi de l’aigua pel consum humà”, agrega.

Previst que entri en funcionament l’any vinent, aquest laboratori durà a terme tant anàlisis farmacològics d’aliments i begudes, com l’anàlisi d’aigua per al consum humà. Es tracta del primer laboratori d’aquest tipus a la ciutat, ja que normalment se situen en capitals de departament, amb el qual es poden verificar els paràmetres que determinen que l’aigua és apta pel consum, i del qual també es beneficiaria la població veïna. Així, a més dels paràmetres de control mínims com el Ph i la claredat, establerts per les normatives nacionals, es poden analitzar els “paràmetres de control bàsic vinculats al sabor, olor, calci i magnesi i altres controls que donen detalls de la temperatura, salubritat i brutícia a l’aigua”, detalla.

Toro avança una altra de les utilitats d’anàlisis d’aquest laboratori: “A Perú, Bolívia i Colòmbia, es van fer anàlisi de com afecta el mercuri en comunitats de la Amazonia i es va determinar que la població indígena tenia un alt component de mercuri en la sang que no és apte per a l’ésser humà”, adverteix remarcant el fet que aquestes poblacions no es dediquen a la mineria. “Farem una anàlisi als rius que passen per aquí per a veure com està el nivell de mercuri i quant contaminades estan les aigües de Riberalta”, anuncia.

A més de l’anàlisi de les aigües subterrànies i del riu, les empreses embotelladores, així com la xarxa municipal d’aigua potable, els restaurants i mercats que utilitzen aigua per la preparació d’aliments i els municipis pròxims es podran beneficiar d’aquest servei.

Reunió amb organitzacions socials per a crear aliances estratègiques i enfortir el sistema municipal de control i innocuïtat alimentària del municipi de Riberalta, en el marc del projecte de cooperació finançat per la Generalitat Valenciana

Tot i que l’acció dels laboratoris és indispensable per a reduir a mitjà i llarg termini les malalties associades a la manipulació dels aliments, el projecte es complementa amb altres mesures a nivell comunitari com tallers de conscienciació i sensibilització de la població sobre la importància de tractar l’aigua i una alimentació saludable a través d’horts familiars que proporcionen verdures i hortalisses en dietes ara mateix altament basades en carbohidrats.

Finalment, a nivell institucional, el projecte també posa l’accent en l’enfortiment del control de les condicions d’innocuïtat als mercats municipals, és a dir, el compliment de normatives sobre la manipulació d’aliments  i el mercat negre. “Estem a una hora de la frontera amb Brasil i tenim un problema perquè arriba producte de dubtosa procedència o en condicions sanitàries no adequades”, explica la coordinadora de Medicus Mundi apuntant la gran quantitat de pollastre que arriba trencant la cadena de fred i que es comercialitza més barat al país.

Clara Carbó

La Pera – Comunicació Cooperativa