Fa un any i mig que Medicus Mundi tira endavant un projecte d’impuls de l’atenció primària a Burkina Faso, aplicant el bagatge i experiència aconseguits els darrers anys a través de projectes similars sobre el terreny. Ens situem a Safané, comunitat rural dins la regió de Boucle de Mouhoun – província de Mouhoun -, una zona amb prop de cent quaranta mil habitants. Fa trenta anys que l’organització desenvolupa projectes en aquest país i quasi cinc que treballa a Safané.

Mapa de la Província de Mouhoum

Javier Ruiz, representant país de Medicus Mundi a la zona, ens explica que la situació és bastant complicada. Pel tràmit més senzill, com pot ser una anàlisi de sang, la població s’ha de desplaçar seixanta o vuitanta quilòmetres fins a arribar al centre hospitalari més proper (en aquest cas a la ciutat de Dedougou, capital de la regió). Per revertir situacions com aquesta, Medicus Mundi actua per millorar l’atenció primària, reforçant les polítiques de salut i condicionant els centres de salut. En aquests, implementen les condicions d’hospitalització per determinades situacions i malalties, com ara el paludisme – malaltia endèmica al país -, i treballen perquè les dones puguin donar a llum sense riscos, entre altres coses. Per fer tot això, Medicus Mundi es coordina amb altres organitzacions, dividint-se les zones d’actuació i centres sanitaris per no doblar esforços però sobretot per no deixar zones abandonades.

Maternitat Kiensére

A Safané hi ha hagut moltes rehabilitacions de centres, sobretot de maternitats que actualment compten amb condicions d’higiene dignes. Aquest condicionament dels centres és la cara més visible de la feina feta i la que genera més impacte. Pels medicaments, però, no hi ha tants recursos. El govern del país, en una situació de crisi i inestabilitat constant, no arriba a cobrir totes les necessitats d’abastiment. S’intenten cobrir les necessitats dels centres hospitalaris amb més presència de dones que poden tenir complicacions en el part, com el de Degoudou, però no sempre s’hi arriba.

I és que la falta de recursos econòmics és un gran obstacle, destaca Ruiz: “estem parlant de mantenir i reforçar serveis bàsics als que tothom hauria de tenir accés i per això necessitem molta inversió”. A aquesta manca de diners s’hi suma l’estat de les carreteres, que esdevenen impracticables els dies de pluja i dificulten encara més l’accés als centres hospitalaris.

Dispensari

El terrorisme també és un factor a tenir en compte i que manté tothom atent. Tot i que la zona de Safané no és la més afectada, a l’est del país hi ha presència de grups armats que pràcticament ocupen certes zones, que esdevenen de molt difícil accés. Precisament en situacions d’inseguretat i inestabilitat com aquestes és important la sensibilització, aspecte que Medicus Mundi també treballa. “Es tracta de promoure accions preventives i canvis de comportaments perquè la població tingui tota la informació possible i pugui saber com actuar”, comenta Ruiz, que ressalta la complexitat d’actuar en zones ocupades per grups armats, a les que no et deixen acostar si els dius que vas a incidir en temes de salut sexual i reproductiva.

Malgrat totes aquestes dificultats i obstacles, Ruiz destaca que és bastant fàcil treballar a Burkina Faso, gràcies a una població honesta que s’implica ràpidament en els projectes i facilita el treball col·laboratiu.

Pou Gadienda

La clau en tots aquests processos, subratlla Ruiz, és ser persistent. És necessari un contacte continu amb les autoritats perquè no oblidin invertir recursos en salut. També són imprescindibles els plans de formació i el traspàs de coneixement continu per tal que els sanitaris no quedin enrere. A Safané s’està treballant específicament en la formació per a la detecció de càncer de coll d’úter i en què aquesta es pugui fer a la maternitat de qualsevol poble i no faci falta anar fins a un centre hospitalari gran.

I és que aquesta persistència és la clau en la cooperació: poder generar les estructures, els marcs mentals i els canals de comunicació perquè la població i les institucions del país puguin seguir treballant-hi sense tu.

Clara Carbó
La Pera – Comunicació Cooperativa