No hi ha una definició genèrica però per mi són totes les accions i col·lectius que miren d’utilitzar les eines digitals per provocar la transformació social. Ja pot ser la vigilància d’unes eleccions com iniciatives relacionades amb la salut, que també son activisme digital perquè provoquen un canvi social. No es tracta només d’incidència política directa.

Tot l’ecosistema digital a Moçambic és encara molt incipient. No és dels països amb més penetració i estan en una fase inicial en relació a iniciatives i empreses que treballin en l’entorn digital, però crec que hi ha molt interès i molta voluntat i que és un moment important precisament per això: encara es pot definir la línia d’utilització de les xarxes. Les xarxes socials arriben, tard o dora, la diferència arriba quan la societat civil té la capacitat per marcar la línia i això pot fer que les xarxes tinguin un caràcter més compromès, com a mínim durant un temps. Quan la societat civil no té capacitat per marcar la línia, és el mercat el que la marca i és quan les xarxes es converteixen, en el millor dels casos, en un espai d’entreteniment.

Per això que acabo de comentar és molt important l’activitat de l’Aliança, que d’alguna manera enforteix les competències de tota la gent perquè integrin aquest compromís i tinguin una veu a les xarxes. L’enfocament de les formacions va en aquesta línia: comunicació per a la incidència a través de les xarxes. No fem marketing ni fem comunicació per ONGs, la idea és enfortir les competències en termes d’utilització de les eines digitals per a la incidència política. És molt important que la ciutadania prengui les regnes de les xarxes abans que ho faci algú altre; és fonamental, és el moment.

Alumnes del curs d’activisme digital

Hi ha hagut diferents moments: primer la societat civil es va fer forta perquè va ser més intel·ligent que els governs, que no pensaven que aquest entorn evolucionés en aquesta direcció. Durant els darrers dos o tres anys els governs s’han adonat que aquest és un espai de poder. Precisament alguns informes sobre l’estat d’internet a l’Àfrica fa un parell d’anys que plantegen que internet s’ha convertit en un dels espais de combat dels poders. Els poders volen controlar les institucions, els mitjans i ara també internet i les xarxes socials.

En situacions de conflictivitat social ens trobem amb tallades d’internet de manera sistemàtica, siguin o no països amb caràcter democràtic. Ho fan sota diferents excuses i arguments, però al final és un bloqueig. També s’estan estenent molt legislacions que, darrera d’arguments com la desinformació i el discurs d’odi, el que fan és controlar el que es diu a les xarxes. I també hi ha mesures econòmiques: alguns governs fan que internet sigui molt car perquè no hi pugui accedir tothom i sobretot perquè no hi accedeixi la gent que té més inquietuds i més coses a reclamar. A tot això s’hi suma una vigilància massiva (una de les preocupacions dels cercles d’activisme digital) i també la influència estrangera: països que donen suport a governs no democràtics per interessos que tenen en el país.

Ja fa anys que l’Àfrica s’ha convertit en un espai d’investigació i experimentació: les empreses i els governs experimenten aquests mecanismes de vigilància i manipulació a l’Àfrica, en escenaris que són legalment més febles i en els que hi ha menys garanties i els perfeccionen per després utilitzar-los al nord global. Això ens hauria de fer pensar i mobilitzar-nos.

S’estan produint massivament i tenen un potencial de desestabilització molt gran. En el context de la Covid19, per exemple, hi ha hagut casos molt evidents: es va difondre molt un missatge que deia que havies de trobar un cabell dins la Bíblia, posar-lo en un got amb aigua, beure’t aquesta aigua i amb això estaves immunitzat contra la malaltia. La gent s’ho creia, ho feia i es difonia.

Precisament per com ha augmentat la utilització d’internet, hem de ser conscients que hi ha pràcticament la meitat dels usuaris d’internet a l’Àfrica que tenen menys de 5 anys d’experiència a l’entorn digital, i això lliga amb les competències, amb ser conscients que tot el que ens arriba per Whatsapp no és veritat…Tinc amics que m’expliquen que els seus familiars els envien coses molt boges, que mirat fredament sembla impossible que s’ho puguin creure, però hi ha un fort component sentimental: “en el cas que sigui veritat, com no t’ho he d’enviar!”.

Hi ha escenaris molt precaris en termes de convivència i aquests les fake news tenen un gran potencial desestabilitzador a nivell de convivència comunitària: una noticia falsa es va estenent i desencadena un esclat de violència comunitària. A Costa d’Ivori, per exemple: es va difondre a Facebook un vídeo del que es deia que eren uns militars nigerins que estaven apallissant uns ivorians. A la Costa d’Ivori hi ha una gran comunitat de nigerins i això va acabar desencadenant una onada de violència contra els nigerins. Amb l’escalada de la violència s’ho van mirar i es van adonar que era una intervenció de l’exèrcit de Nigeria contra uns suposats djihadistes.

Per casos com aquest hi ha moltes organitzacions de fact checking a quasi tots els països. Hi ha molta mobilització de manera molt eficient i molt creativa, organitzacions de bloggers i bloggeres que intenten fer contrapès per contrarestar aquestes situacions, combinades amb l’educació en l’ús de les xarxes socials.

Clara Carbó
La Pera – Comunicació Cooperativa