Sistematitzar l’atenció primària i establir vincles de confiança amb les famílies es clau per conèixer i abordar els determinants socials que afecten a la salut
Riberalta és la capital amazònica boliviana. Envoltada d’una espessa selva, és una zona rural on hi viuen més de 92.000 persones dedicades principalment a l’explotació agroforestal i a la producció d’ametlles, conegudes com a nou de Brasil. Les condicions de vida, vinculades a la precarietat laboral, en general són força complicades i afecten de forma directa i evident a la salut de les persones.
“Sabem que, en termes generals, unes diarrees infantils es curen amb uns dies de dieta i una medicació adequada. Però, què passa quan el problema no és el nen, sinó el seu entorn? Per molt que mediquem aquest infant, si, per exemple, beu aigua del pou de casa seva que està contaminada amb aigües subterrànies, cap sèrum acabarà amb el problema digestiu de l’infant.” Aquesta reflexió la volca la María Angélica Toro Rojas, coordinadora de projectes de Medicus Mundi a Riberalta, mentre explica el procés de carpetització del municipi. Un procés que des de fora pot semblar un cens municipal molt ambiciós, però que, lluny de l’objectiu censal, el que cerca aquesta estratègia és assentar una base de confiança entre el sistema de salut i la població. Un sistema de salut que és inclusiu per què no basa la seva eficàcia en la curació, sinó en la prevenció i la promoció d’hàbits saludables.
I com es du a terme una empresa com aquesta?
Coneixen el veïnat. En paraules de la María Angélica sembla ben senzill, però el cert és que implementar el sistema de carpetes familiars és un projecte que tot i que ja està sobre el terreny trigarà encara uns quants anys en desplegar-se i obtenir tots els resultats esperats.
El personal sanitari dedica una part de la jornada a visitar casa per casa els seus pacients i així traçar una històrica clínica vinculada al seu entorn, a la seva família i sobretot als condicionats socioeconòmics que afecten la salut. És important saber com són els subministraments dels domicilis, quines són les dinàmiques de relació entre les famílies, i quines són les condicions laborals per entendre la salut de les persones.
“Però clar, les famílies, no t’expliquen tot d’un plegat quines són les seves condicions de vida, ni expliquen al primer que passa situacions d’alta complexitat, com poden ser els maltractaments o la drogodependència” assenyala la María Angélica. És a cop de preparar la visita, fer-la i observar, que aquestes trobades entre personal sanitari i comunitat van establint lligams i vincles que són la base de la confiança. La carpetització no és un treball de cens, per què l’objectiu final no és acumular dades sinó incidir de forma directa en els canvis dins de les famílies i a l’entorn comunitari.
Símptomes i context no poden deslligar-se
“Un professional ens explicava fa poques setmanes que se n’adonava que ara no feia els diagnòstics sobre els pacients i els seus símptomes, sinó que tenia una visió molt més rica del seu entorn i podia fer diagnosis i propostes molt més encertades” comenta María Angélica. Aquest és un dels avantatges d’aquest programa de salut anomenat SAFCI (Salut Familiar Comunitària Intercultural). Aquesta política que es porta a terme a Bolívia planteja una atenció primària amb una mirada global i comunitària que persegueix obtenir un coneixement molt més profund del pacient i el seu entorn. Això no només permet afinar diagnòstics sinó que permet impulsar polítiques municipals basades en el coneixement sobre el terreny.
L’estratègia de les carpetes familiars és una política nacional impulsada pel govern i el treball de Medicus Mundi va en paral·lel al seu desplegament. És una política que se sostindrà en el temps i tindrà un gran impacte més enllà de l’àmbit sanitari, ja que com a municipi permetrà a la xarxa de salut treballar d’acord amb la realitat, no amb projeccions o dades fictícies, com fins ara.
“Ara mateix no sabem quantes persones tenen bany al nostre municipi, o quantes tenen pous d’aigua; però aquesta política el que planteja és una intersectorialitat vinculada als determinats socials que afecten a la salut” explica María Angelica.
El dret a l’atenció de qualitat
Les carpetes familiars recullen informació mèdica i també social, i aquesta és la base per transformar un sistema sanitari fins ara deficitari, entre altres coses, per manca d’informació. Tenir dret a la salut no només implica poder ser visitat per un professional sanitari, sinó que aquesta atenció pugui ser integral i contempli tots els angles de la vida de la persona. En primer terme, per poder aplicar mesures preventives i promocionar hàbits que evitin emmalaltir i, en segon lloc, per comprendre la simptomatologia en tota la globalitat del context, i no només sota el criteri biomèdic.
Alba Arnau
La Pera. Comunicació Cooperativa
