La salut de les persones està estretament lligada al medi ambient. Encara que a molts punts del planeta l’ésser humà visqui d’esquena a aquesta realitat, el cert és que tots i totes necessitem respirar aire i consumir aliments i aigua. “Nosaltres som aire, som terra, som foc i aigua” explica la Maria Angélica Toro Rojas, coordinadora de projectes de medicusmundi a Riberalta, Bolívia, quan abordem el tema.
La destrucció del medi ambient compromet la quantitat i la qualitat dels aliments i de l’aire que necessitem per viure, condiciona l’equilibri de les espècies i propicia que pandèmies com la del Coronavirus Covid-19 apareguin i s’estenguin arreu. Això és una realitat que afecta a tot el planeta, però que, evidentment, té un impacte directe molt més destructiu en aquells entorns més vulnerables econòmicament.
Collint hortalisses per a millorar hàbits alimentaris
“La Terra no és nostra, nosaltres formem part de la mateixa; per tant, no podem comportar-nos com si fóssim els seus amos, hem d’esdevenir protectors” explica la Maria Angèlica. La lluita contra el canvi climàtic no pot ser individual, ha de ser col·lectiva per ser efectiva. I, malgrat això, cada gest i cada pas, per petit que sigui, contribueix a allunyar-nos del col·lapse del planeta.
L'impacte de cada acció
La Maria Angèlica sap bé del què parla. Viu i treballa a Riberalta, Bolívia, on el canvi climàtic té unes conseqüències molt més visibles que a altres punts del món. Un territori fronterer amb Brasil que pateix fortament l’embat de la desforestació i que també acusa les conseqüències de l’escalfament global en forma de sequeres. “Que vosaltres feu servir el cotxe al vostre país cada dia per fer desplaçaments curts té conseqüències directes als nostres camps” assenyala. I és que la contaminació atmosfèrica que genera canvis de temperatura en l’àmbit global afecta de forma directa als períodes de pluja. L’efecte papallona és això: la relació directa que existeix entre el malbaratament de recursos en un indret del món i les conseqüències climàtiques a l’altre punta.
Maria Angelica a Riberalta
Els principals problemes mediambientals relacionats amb la salut humana són fruit de la nostra mateixa activitat, sovint desmesurada: la contaminació de l’aire pels vehicles, fàbriques, aerosols, l’explotació de recursos naturals sense cap control ni mesures per equilibrar ecosistemes, la contaminació de l’aigua i la terra on cultivem els aliments que després ingerim, etc.
A Moçambic, on Medicus Mundi treballa directament amb les comunitats de miners artesanals, es busquen i promouen alternatives a l’ús del mercuri, que contamina els rius, els oceans i la fauna marina. La introducció del bòrax, un element innocu pel medi ambient i la salut de les persones i molt eficaç per l’extracció d’or, s’obre camí lentament entre les persones que s’hi dediquen. En Daniel Rodríguez, Coordinador de MMMed a Cabo Delgado, ens explicava com aquest recurs està tenint una integració lenta, ja que requereix formació i també desplaçaments per aconseguir el producte, mentre que el mercuri s’aconsegueix amb relativa facilitat al mercat il·legal. “Trencar amb les dinàmiques en les quals estem instal·lats no és fàcil enlloc. No ho és a Moçambic pel que fa al canvi de producte, tampoc ho és a occident amb el canvi d’hàbits de consum, per exemple”.
Ivan Zahinos, director del departament de projectes de Medicus Mundi Mediterrània, ens explica les repercussions del mercuri en el medi ambient.
Dels hàbits de consum en parla molt la Maria Angèlica. “La societat ens empeny a consumir per gust, no per necessitat, i aquesta forma de vida està esgotant tota mena de recursos” assenyala. I és que el sistema capitalista té tant de poder que per pal·liar les conseqüències del consum, ens convida a consumir nous productes que, de retruc, generen devastació i pobresa en altres regions. Un exemple és el consum alimentari. D’uns anys ençà s’ha impulsat el consum desmesurat de productes com els alvocats o la soja per equilibrar el consum d’altres tipus de proteïnes i greixos que provenen de la sobre explotació animal. Però per aconseguir abastir la nova demanda de productes teòricament més sostenibles se sotmet a la terra, i també a qui la treballa, a unes condicions extremes i forçoses de rendiment.
La desconnexió amb el que ens fa humans
A més de tota l’activitat que malmet el medi ambient, arreu del món les comunitats humanes han patit un procés de desconnexió amb la natura brutal. Aquesta ha esdevingut, per a molts, un espai d’esbarjo on desconnectar de la rutina, i no se n’adonen que del què han desconnectat en realitat és del coneixement i del ritme de vida sa i propi de l’ésser humà. La immensa majoria de la gent del món occidental no sap gairebé res del seu entorn natural, ni tan sols dels ocells que viuen al seu barri o dels arbres que flanquegen el carrer on viuen.
Arbre de Riberalta, espècie “mapajo”
La Maria Angèlica també assenyala això com un fet esfereïdor per la humanitat com espècie.L’arraconament dels coneixements tradicionals i la seva banalització i substitució incondicional per coneixements acadèmics també té conseqüències per a la salut de les persones. A Riberalta, per exemple, una part de la població se sentia exclosa del sistema sanitari públic perquè aquest menystenia les creences que afectaven la salut de les persones.
Ara, a Riberalta la prevalença entre la medicina tradicional i l’acadèmica està més o menys en equilibri. Això s’ha aconseguit gràcies al desenvolupament del programa SAFCI (Salut Familiar Comunitària Intercultural). A Riberalta molta gent vincula el seu estat de salut a fenòmens naturals i espirituals. Un coneixement i unes creences molt vinculades a la Pachamama que ara també tenen cabuda als centres sanitaris de la regió. Aquest reconeixement i convivència ha permès integrar teràpies tradicionals, com el tractament de malalties respiratòries (i fins i tot afectacions de la Covid-19) amb cucs de terra i paral·lelament introduir teràpies clíniques allà on la saviesa tradicional no podia donar resposta.
La Xarxa de Salut Pública 07 de Riberalta, mobilitza al seu personal sanitari casa per casa, en una cerca comunitària de casos sospitosos de COVID-19, davant l’increment de contagi.
I aquí?
L’agència europea Copernicus va assenyalar que el mes de maig de l’any passat va ser el més calorós de la història a escala mundial. A l’Estat Espanyol també, amb una temperatura que es va situar 2,7 graus per sobre de la mitjana. Tot just començàvem a sortir de l’excepcionalitat del confinament, una aturada general durant setmanes de la producció i de la mobilitat arreu de l’Estat, i malgrat això es van detectar 417 parts per milió (ppm) de CO₂a l’atmosfera, la xifra més alta registrada fins al moment (el nivell considerat segur és de 350 ppm).
L’impacte positiu de la pandèmia pel que fa al medi ambient va resultar un miratge. La indústria del plàstic que estava en clar retrocés va tornar a emergir amb força gràcies a la proliferació d’artefactes d’un sol ús (mascaretes, guants, productes de desinfecció…).
La situació de confinament també va estendre l’hàbit d’adquirir productes a través d’internet, generalment a través de grans plataformes de consum que abarateixen costos a costa dels materials, la sobreproducció i els drets laborals de les persones treballadores. Aquest tipus de consum també ha fet disparar el sector logístic que transporta i distribueix tot aquests productes amb vehicles que generen més pol·lució a pobles i ciutats. Aquests són només, alguns exemples.
Aquí i arreu, actuem cada dia de forma negligent, sovint inconscientment, amb el planeta. Però anar contra el planeta és, de forma indissociable, anar contra les persones, anar contra nosaltres mateixes. També és indissociable la responsabilitat individual de la responsabilitat col·lectiva. Hem de tenir present que els nostres gestos compten, però els de les empreses i els governs també i en major mesura.
Alba Arnau
La Pera Comunicació Cooperativa
