

Què passa quan la bretxa d'accés als serveis sanitaris s'eixampla per un fet cultural? Poden les creences d'una persona apartar-la del dret a la salut?
A terres amazòniques, la connexió amb la terra i la natura és molt forta: la Pachamama i l’espiritualitat cultural tenen molta presència en el dia a dia de totes les persones. Per això, és habitual que la primera referència que la població cerca quan té una molèstia sigui la que es basa en la medicina herbolària o en l’espiritualitat.
Sovint, aquestes pràctiques i creences han topat de front amb la medicina acadèmica, que ha menystingut aquests coneixements o els ha considerat poc rigorosos per tenir una base acientífica.
Però quan una persona té una malaltia i el seu coneixement la vincula a un fet espiritual, se sent rebutjada quan un professional sanitari acadèmic la desacredita i li encomana un procediment terapèutic allunyat de la tradició. La conseqüència d’aquest fet és que la persona no torni a consultar aquest professional, apartant-la així del sistema sanitari.

Com cosir la bretxa
La María Angélica Toro Rojas, coordinadora de projectes de Medicus Mundi, explica com a Bolívia han iniciat un camí de trobada entre les dues medicines, la tradicional i l’acadèmica. L’objectiu, que ja està obtenint bons resultats, és reduir aquesta bretxa d’accés per raons culturals.
A Riberalta, l’indret on Medicus Mundi desenvolupa els seus projectes, la prevalença de les dues medicines és de 40-60 aproximadament, tenint més presència la tradicional. Però en altres zones, com a l’Altiplà, la medicina tradicional té molt més pes que no pas l’acadèmica. En alguns indrets, fins i tot, existeixen hospitals on només s’atenen persones indígenes.

Desenvolupar un sistema on les dues medicines tinguin presència ha estat la clau per ampliar la taxa de persones que acudeixen al sistema sanitari públic bolivià per guarir les seves malalties. El programa SAFCI (Salut Familiar Comunitària Intercultural) entén les dues medicines de forma complementària i a través d’un procés de formació i sensibilització ha aconseguit que a tots els professionals de la salut assumeixin aquesta dualitat i siguin capaços de poder traspassar-se els casos en cas de necessitat. La política sanitària promou la referència i contra referencia o, cosa que és el mateix, la visita i el retorn entre els professionals de les dues medicines. El fort component espiritual de la població té efectes directes sobre la seva salut i és important tenir-lo en compte i respectar-lo per afavorir la curació en processos de malaltia.
Reconèixer i respectar
“Hi ha molèsties, com el mal d’ull, que un metge acadèmic no podrà solucionar, perquè el malalt ho vincula al fet d’haver vist un mort, per exemple, i aquesta creença és forta i profunda. Encara que el metge pensi que la malaltia es deu a una malnutrició, sinó contempla la creença de la persona, aquesta no es guarirà. En aquest cas el que proposa el protocol és traslladar el cas a la medicina tradicional i fer un diagnòstic i un tractament compartit. Reconèixer el coneixement de l’altre permet abordar les dues realitats de la malaltia, la física i l’espiritual”, explica la Maria Angèlica.

A Bolívia, les persones que es dediquen a la medicina tradicional també estan acreditades pel govern bolivià i existeixen també laboratoris que produeixen medicaments d’herbolari. Els metges tradicionals treballen dins dels consultoris de salut habilitats, a no ser que, per raons espirituals, no puguin trobar-se en aquests entorns.
Aquestes mesures han tingut un gran impacte en la salut dels i les bolivianes. S’han reduït els casos de mortalitat materna, i també la infantil. Les malalties diarreiques o pulmonars també han disminuït. Aquestes xifres no responen exclusivament a la implementació de les dues medicines com a complementàries, però aquest fet sí que ha fet arribar la medicina a un ampli sector de la població que fins ara no en feia ús.
Alba Arnau
La Pera. Comunicació Cooperativa