La precària situació sanitària de Moçambic s’ha agreujat amb el conflicte que viu el país africà des de 2017. Cabo Delgado, la província més septentrional del país, pateix atacs que han obligat a prop d’un milió de persones a escapar de la violència i abandonar les seves llars. Aquesta situació ha empitjorat els darrers anys i, actualment, segons l’Organització Internacional de Migració (OIM), la xifra quasi s’eleva fins al milió de persones desplaçades.

“Moçambic ocupa la posició 180 a l’índex de desenvolupament del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), ja era deficitari en l’atenció de salut”, lamenta Daniel Rodríguez, Coordinador de l’Equip Tècnic de Medicus Mundi Mediterrània a Cabo Delgado. La nova situació agreuja la situació del sistema de salut, que està col·lapsat per falta de recursos humans i logístics.

Daniel Rodríguez

L’organització, referent en salut a aquesta província des de fa tres dècades, s’ha dedicat els darrers anys a combatre la desnutrició infantil, ja que prop de la meitat d’aquesta població la pateix, afectant el seu desenvolupament cognitiu, amb diverses actuacions, algunes d’elles encara en vigor.

“Aquest projecte va començar al 2019 i acabarà al juny de 2023 i tenim una altra línia d’acció amb població minera”, explica. Es tracta d’un col·lectiu vulnerable ja que les persones que es dediquen a aquesta activitat tenen por d’anar als centres de salut a l’exercir-la il·legalment. “Hi ha població minera artesanal perquè hi ha molts recursos naturals: or i pedres precioses, però és una població molt marginada perquè és una activitat que no està reconeguda”, explica Rodríguez. Per a exercir-la de manera legal cal formar part d’un grup que respecti un mínim de regles i per això s’han creat petites associacions.

Campanyes de nutrició a les comunitats rurals.

A aquests problemes, s’hi afegeixen els que arrossega la població desplaçada per aquest conflicte, que satura el fràgil sistema sanitari del país. que tampoc està preparat per a atendre les necessitats d’aquests pacients. “Moltíssimes famílies no tenen cases ni mitjans de vida: no tenen ni terreny per conrear ni mar per pescar. Tenen necessitats d’alimentació, abric, aixopluc i salut”, diu el Coordinador de l’organització no governamental. “No hi ha material per donar atenció a aquesta població que s’està concentrant al sud, s’estan amuntegant, viuen entre 12 i 15 persones a una casa”, agrega recordant que “el govern va començar a crear centres de reassentament, les anomenades ‘aldeias noves’: espais oberts perquè instal·lin la seva casa de manera temporal o definitiva”.

Capacitació en matèria de salut mental i suport psicosocial per a activistes de centres de reassentament de població desplaçada, a Ancuabe.

No obstant, davant aquest panorama, l’organització ha reunit tota la seva experiència i coneixement adquirit en aquests anys per a adaptar-se a la nova realitat de la població desplaçada que fuig de les àrees controlades pels insurgents. Per aquest motiu, arran d’un diagnòstic que es va realitzar al juliol de 2021, Medicus Mundi ha obert una nova línia d’actuació, en el context d’ajuda humanitària, per a donar resposta, en el context d’emergència, a una qüestió que ha estat feblement atesa per les altres organitzacions existents a la zona, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), UNICEF, Save the Children i l’Organització Internacional de la Migració (OIM).

Així sorgeix el projecte “Atenció sanitària d’emergència per a la població desplaçada pel conflicte armat en Cabo Delgado”, que es focalitza a un centre de salut de cadascun dels districtes Ancuabe, Montepuez, Namuno, i una intervenció de salut a nivell comunitària a cinc centres de reassentament de Nquiriquele (Namuno), Nankumi i Nanona (Ancuabe), i Luzaka-Mirate i Mararange (Montepuez).

La majoria de la població que viu en aquests districtes són persones d’ètnia i llengua Macua que es dediquen a l’agricultura de subsistència, encara que es calcula que entre un 10% i un 20% treballen en l’activitat minera.

Trobada amb activistes i agents comunitaris de salut del districte de Namuno per identificar les necessitats de salut del districte.

El projecte, les primeres activitats del qual començaran al febrer, segueix dues línies d’actuació: la primera amb el propi sistema sanitari local (centres de salut), que requereix que Medicus Mundi es coordini amb el govern moçambiquès, i la segona amb salut comunitària i serveis especialitzats prestats als pobles i centres de reassentament, que comptarà amb la participació dels líders comunitaris dels districtes beneficiats. Per ambdues dues línies s’han planificat diverses accions.

En el primer cas, l’objectiu és que els centres de salut de Metoro, Mirate i Nanrapa, beneficiaris d’aquesta actuació, es converteixin en centres de salut de referència resilients amb els recursos necessaris per a poder oferir atenció d’emergència les 24 hores. A Ancuabe, que segons les dades de novembre de la OIM acull a 59.480 persones desplaçades, el centre de salut que participa en el projecte, el de Metoro, és visitat per pacients de diversos pobles i centres de reassentament fora del seu radi de cobertura. Aquest fet provoca que augmenti la demanda de serveis i es col·lapsi la capacitat del centre per a oferir una atenció adequada.

Trobada amb el Director Districtal de salut i el Metge en Cap de Namuno per identificar i prioritzar les àrees de suport en salut del districte.

A Montepuez, el segon districte que més població desplaçada acull amb 79.428 persones segons dades de novembre de la OIM, el centre de salut beneficiari del projecte, el de Mirate, compta amb unes certes particularitats. Es tracta d’un centre allunyat de la seu del districte, amb escassa presència d’actors humanitaris i amb diversos centres de reassentament als seus voltants que, de moment, no estan rebent pràcticament cap atenció sanitària.

Aquesta situació és similar a la del centre de salut de Nanrapa, al districte de Namuno. És el que menys desplaçats acull, només 3.933 segons xifres de novembre de la OIM, sent els més allunyats i en conseqüència els més oblidats, ja que reben menys suport dels actors humanitaris i de les autoritats sanitàries.

Reunió de coordinació amb l’administradora del districte de Namuno.

Malgrat les diferències de cadascun dels districtes, durant les visites que es van realitzar a aquests centres de salut, es van detectar similituds als danys en les infraestructures, així com la manca de sistemes d’energia i aigua, serveis essencials per a poder garantir una atenció bàsica.

Per aquest motiu, una de les primeres accions a portar a terme serà la millora de les infraestructures, amb la rehabilitació de panells solars i la solució dels problemes d’aigua i les condicions d’higiene, alhora que es lliurarà material mèdic i quirúrgic ja que “l’Estat no té capacitat d’atendre la població”, recalca Rodríguez. Igualment, s’instal·laran carpes de sanejament ja que “amb el COVID va haver col·lapse i amb l’època de pluja augmenten els casos de còlera que necessiten ser aïllats per evitar epidèmies”, recorda.

Lliurament de material mèdic-quirúrgic al centre de salut de Metoro durant la implementació del projecte pilot de millora de l’atenció sociosanitària a població desplaçada. 

Paral·lelament s’augmentarà el personal sanitari, amb la contractació de dos professionals per centre de salut, que rebran formació en atenció psicosocial per part de Medicus Mundi. La idea és que, després d’aquesta fase inicial, aquest personal s’integri en el personal de salut gestionat directament pel govern de Moçambic.

Igualment, per trencar amb les dificultats d’accés a la salut de la població que habita en llocs remots, es compraran mitjans de transport (ambulàncies y moto-ambulàncies),  a més de bicicletes, per als agents comunitaris de salut, amb la finalitat de facilitar el transport de pacients i millorar el sistema de referència de casos entre els centres de salut i l’hospital més proper.

Visita al Centre de Salut de Meloc, on es preveu construir una nova sala de maternitat per millorar l’atenció
a causa de l’elevat nombre de parts que el centre de salut atén cada any.

Altres accions previstes són la millora de registre de dades informàtiques, la coordinació amb altres actors de la zona per evitar solapaments en les actuacions, la realització de campanyes de vacunació, la formació d’activistes comunitaris sobre bones pràctiques d’higiene pel suport en salut amb visites a domicili, així com el lliurament de kits de dignitat femenina, garantint així el mínim d’higiene de les nenes i joves durant la menstruació i evitant que tinguin que absentar-se de l’escola durant aquests dies.

Clara Carbó
La Pera – Comunicació Cooperativa