Que bonic i necessari seria que tota els barcelonins i barcelonines coneguessin el profund vincle que va unir la nostra ciutat amb Sarajevo… És més, de vegades sento que seria indispensable que aquesta petita part d’una història de fraternitat entre dues ciutats de la vella Europa hauria de ser part del currículum formatiu dels nostres adolescents. Crec sincerament que seria un bon antídot a tant d’auge de fanatisme, a tanta amnèsia i oblit col·lectiu.
Personalment, i després de més de 20 anys treballant en aquest sector, em sembla un dels models de cooperació més reeixits, i per què no dir-ho, més entranyables, que he conegut. Barcelona es va bolcar quan va sentir que una ciutat germana, una ciutat olímpica, una ciutat que sempre havia estat exemple d’harmonia i convivència, es va veure salvatgement agredida durant més de cinc anys en el que ha estat el setge bèl·lic més llarg de la història de la humanitat.
Es van reconstruir barris sencers, es van oferir serveis de salut, es va treballar amb escoles, es va crear la primera llei d’objecció de consciència, i moltes, moltes més intervencions que en major o menor grau, van ajudar a la ciutat a sobreviure al setge i la descarnada postguerra.
Aquella guerra va acabar, i en van venir d’altres que van ocupar els noticiaris i els diaris, i aquelles coses que no haurien de caure en l’oblit, es van anar deixant de banda, i Sarajevo i Bòsnia en general van desaparèixer de les nostres vides… però no al contrari, Barcelona segueix estant en el cor dels i les sarajevites, i això ho puc assegurar. No ens obliden.
I encara que sembla que estar fora de la Unió Europea és no existir, o així ens ho volen fer veure, la veritat és que Sarajevo, malgrat els seus problemes (i seriosos) no para de créixer, i la seva gent, d’una manera o una altra , viuen cada dia una mica millor. La ciutat desborda vida, l’eufòria postbèl·lica es palpa encara en l’ambient i el negre sentit de l’humor de la seva gent segueix sent el bàlsam que cura tota pena i queixa … això sí, no deixa de preocupar i en el fons de donar ràbia que la Unió Europea s’apropiï del terme Europa i que, de moment, deixi fora a Bòsnia-Hercegovina, després de tot el que ha passat.
Però Sarajevo i Bòsnia-Hercegovina no és diferent a altres societats, i alguns dels mals profunds del nostre món hi són presents, si és possible, amb més força. La violència, i en particular la violència contra les dones és un d’ells. Una societat patriarcal i en moltes ocasions masclista, que ha patit tres guerres el segle XX, que és un corredor de tràfic de persones entre l’est i l’oest… són molts els factors que alimenten un sever atac als drets fonamentals de les dones.
Com sempre passa en aquesta ciutat, hi ha força per aixecar-se i plantar-li cara a les adversitats.
Dones de la societat civil organitzades en l’anomenada Fundació per a la Democràcia Local (FDL) no cessen en els seus esforços per donar suport a aquelles dones més desfavorides: víctimes de violacions, d’agressions, de tràfic humà per a la prostitució. Desafortunadament, aquesta lluita no sempre compta amb el suport pressupostari que caldria per part de l’Estat.
Des de medicusmundi mediterrània ens hem volgut sumar a aquesta causa. Alguns ens han qüestionat si té sentit o no fer cooperació a Bòsnia-Hercegovina. Ens diuen que Bòsnia és Europa, que hi ha llocs amb problemes més seriosos. Personalment, crec que contribuir a curar una de les ferides que més mal fan a la nostra societat i impedeixen el desenvolupament col·lectiu de la humanitat, com és la violència de gènere, i més en un context de postguerra precisament en el cor d’Europa, és tan o més necessari que altres lluites.
Sense esmentar, el que podrem aprendre d’activistes com la Jasmina, coordinadora de la FDL i el seu fantàstic equip. Al costat d’elles, estem impulsant, entre d’altres accions, el primer Centre de Suport a Dones, l’única casa d’acollida per a víctimes de violència a la ciutat de Sarajevo, campanyes mediàtiques amb adolescents per prevenir la violència de gènere… amb el suport de Ajuntament de Barcelona.
El mes de febrer hem tingut la fortuna de poder comptar amb les companyes de la FDL. Hem organitzat a Barcelona, juntament amb altres delegacions de Moçambic, Equador i Bolívia les I Jornades Internacionals de Violència de Gènere i Salut els dies 7 i 8. Una oportunitat única per seguir compartint i aprenent, per seguir lluitant per un món millor, amb més igualtat i llibertat per a totes i tots. Uneix-te i actua tu també contra la violència masclista.
Ivan Zahinos Ruiz
Coordinador de Relacions Institucionals
medicusmundi mediterrània
