Segons Nacions Unides, la violència de gènere, en les seves diverses i múltiples formes, constitueixen la més extensa i greu violació dels drets humans (Nacions Unides, 2000). És una de les manifestacions més clares de la desigualtat, subordinació i de les relacions de poder dels homes sobre les dones. Les seves víctimes són dones de qualsevol nivell educatiu, cultural, econòmic i de diversos extractes socials. Però no només la dona és víctima d’aquesta violència, hi ha a més un elevat nombre de menors – fills i filles d’aquestes dones – que també en pateixen les conseqüències, ja sigui de manera directa o indirecta.
A l’Equador, aquest tipus de violència suposa un dels principals problemes que afecten les dones. Més del 70% ha estat víctima d’alguna mena de violència al país i, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Censos (INEC), més del 81% de dones no l’ha denunciat.
Amb aquest panorama, des de medicusmundi mediterrània volem millorar la cobertura i qualitat dels serveis d’atenció a les dones que són víctimes de violència de gènere a l’Equador i per a això, treballem des de l’any 2014 amb la Fundació Casa Matilde, pionera en la lluita contra la violència de gènere al país.
La Fundació gestiona des de 1990 la casa de refugi Matilde, la primera casa d’acolliment que es va obrir a l’Equador, que atén dones víctimes de violència de gènere i als seus fills i filles. Aquest és un espai fonamental d’atenció, perquè permet que les dones víctimes de violència puguin comptar amb espais físics adequats, i fer un tall a la situació de violència que sofreixen, acompanyades amb processos de sosteniment emocional, empoderament i d’autonomia econòmica.
Per a enfortir aquest treball, i emmarcat en el projecte que medicusmundi mediterrània i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament vénen desenvolupant des de l’any 2018 amb Casa Matilde, s’ha dut a terme una formació en pràctiques restauratives al personal de la institució. Aquesta formació s’ha dirigit a l’equip que conforma Casa Matilde perquè comptin amb habilitats i destreses que els permetin implementar cercles restauratius en els processos d’elaboració de plans de vida i per la gestió de conflictes relacionats amb la convivència a la casa, i cercles de sanació dirigits a la contenció emocional amb el grup de dones ateses.
Però què són les pràctiques restauratives?
Les pràctiques restauratives tenen el seu origen en la justícia restaurativa, una manera de veure la justícia penal que posa el seu èmfasi en la reparació del dany i la restauració de les relacions humanes.Aquestes pràctiques poden desenvolupar-se en diversos àmbits – laboral, comunitari, penitenciari, familiar o educatiu – i amb diferents grups d’edat –menors, joves i adults – sempre buscant millorar la convivència i reforçar els vincles afectius entre les persones que han estat afectades per una situació de violència o conflicte. Són aplicables a qualsevol grup de persones que vulguin millorar les seves relacions interpersonals, gestionar de forma dialogada i participativa els seus conflictes, crear un clima favorable, reforçar valors fonamentals per a una bona convivència o per a expressar emocions i sentiments.
Aquestes pràctiques conformen un ventall de propostes que van des de l’escolta activa, la comunicació no violenta, les expressions afectives, el diàleg restauratiu, els cercles restauratius… sent aquests últims unes de les seves eines més representatives. Per la seva mateixa estructura, els cercles impliquen comunitat, connexió, inclusió, protecció, justícia, igualtat i integritat. Aquests espais són reunions on les persones es disposen formant un cercle per a compartir les seves experiències, necessitats, sentiments i emocions i, en cas necessari, entre tots i totes gestionar la resolució d’un conflicte o d’una situació d’estrès o tensió. Podem trobar diversos tipus de cercles, sent els cercles restauratius, cercles de diàleg i cercles de sanació els més usuals.
Jenny López i Jennifer Barrera
Els cercles restauratius és podem utilitzar per solucionar de forma consensuada conflictes que surtin en la gestió i convivència diària a la casa refugi, establí normes i acords, per treballar el projecte de vida, etc. Els cercles de sanació tenen l’objectiu de fer costat a un grup de persones que han passat per una experiència dolorosa, en aquest cas, dones que han estat víctimes de violència de gènere. El que es pretén és que la víctima sàpiga que compta amb el suport de la comunitat en general i d’algunes persones que podran ser els seus referents. És a dir, que sigui conscient que hi ha gent que es preocupa per ella i que pot ajudar-la. Però també, aquests cercles serveixen per a l’alleujament emocional de les víctimes, perquè en un espai segur puguin explicar les seves vivències, exposar el seu dolor i sentir-se escoltades, i a partir d’aquest inici reconstruir un projecte de vida allunyades de la violència.
“les participants de Casa Matilde en finalitzar la formació van reconèixer que les pràctiques restauratives són eines valuoses que permeten interioritzar els afectes i expressar-los, aprendre a connectar, reconèixer l’emoció, sentir empatia, rescatar els sentiments que ens ha llevat el model patriarcal. (experiència dels participants)”.
Manel Ortega
Coordinador Projecte Equador
medicusmundi mediterrània
