“Ara entenc el que fa medicusmundi s’exclama molta gent després de veure un dels documentals que l’entitat ha impulsat, sobre les problemàtiques dels països on treballa l’associació. Ho explica L’Iván Zahínos,  director de relacions internacionals i cap de projectes de medicusmundi mediterrània des de fa més d’una dècada. Està entusiasmat amb l’ús d’aquests tipus de curtmetratges que, a través de casos concrets, posen veu i vida a l’experiència de milions de persones arreu del món. “Acostar aquestes vivències al públic occidental ens permet explicar millor la nostra tasca, però sobretot sensibilitzar la població i promoure un canvi”.

Fins que va arribar la crisi sanitària de la Covid-19, Zahínos passava molt de temps viatjant. Les estades sobre el terreny són imprescindibles. Els projectes van sorgint perquè la identificació que es fa de les problemàtiques és constant. Amb aquesta detecció de necessitats es pot anar definint amb més claredat l’estratègia per plantejar propostes en les convocatòries que subvencionen l’activitat. Quan la presència és estable i els interlocutors són directes, com a Moçambic, on es treballa tant amb el Ministeri de Sanitat com amb entitats de la societat civil, això et permet conèixer el país molt al detall.

Però no tots els projectes arriben arran d’aquesta presència. A vegades, entitats que coneixen medicusmundi mediterrània contacten directament per demanar suport o ajuda per resoldre una problemàtica de la seva comunitat.

En altres casos, com va ser a Burkina Faso o a Bòsnia, va ser iniciativa pròpia de medicusmundi investigar amb més profunditat la situació del país per tal de proposar, conjuntament amb entitats locals, accions i mesures per transformar la sanitat. A Bòsnia, el viatge s’havia preparat amb antelació, i quan van aterrar ja tenien una agenda tancada de visites amb autoritats i amb diverses entitats. A través d’un procés d’identificació, incloent tallers participatius i eines tècniques d’identificació de problemes i formulació,  es va poder dissenyar l’actual projecte.

 La incertesa plana també sobre els projectes i la forma de treballar de medicusmundi, però no fa trontollar la motivació per afrontar nous reptes. Zahínos explica que, durant aquests mesos, han deixat de fer formulacions sobre el terreny per fer-ho amb videoconferències, però que aquesta dinàmica, tot i que resulta resolutiva temporalment, pot afeblir l’empatia i la motivació que es genera quan es treballa amb els diferents equips que despleguen els projectes sobre el terreny.

Amb l’esperança de poder tornar aviat al modus operandi  habitual, l’entitat també ha adaptat el seu ritme i forma de treballar a les noves exigències. Unes exigències que han posat sobre la taula, més que mai, com de vital resulta pels països comptar amb un sistema sanitari universal i de qualitat.

Els projectes que medicusmundi impulsa i en els què participa tenen una missió molt clara: desenvolupar, reforçar i millorar els sistemes d’atenció primària per assegurar un accés a la sanitat pública universal i gratuïta. Tot allò que es fa va encaminat a reforçar el sistema, ja que és la millor manera de respondre als problemes de forma preventiva. Les campanyes no es fan mai al voltant d’una malaltia concreta o d’un succés concret. És evident que aquestes accions tenen un impacte i salven vides, però no són sostenibles en el temps i generalment no apuntalen el sistema de forma global. L’objectiu és que els projectes que es duen a terme tinguin un impacte sostingut, és a dir, que perdurin al llarg del temps en comptes de fer front a una situació puntual, i alhora, siguin sostenibles.

“La nostra raó de ser és contribuir a un sistema públic sòlid i de qualitat” explica Zahínos.

medicusmundi treballa de forma estreta amb ministeris i autoritats amb un objectiu molt clar: construir un únic servei sanitari per a la població i evitar així duplicar o construir sistemes paral·lels. També treballen amb la societat civil, que és coneixedora de primera mà de les necessitats de la població i les mancances del sistema. Cada cop més, aquesta relació té un component més important d’incidència política i fomenta la sensibilització i la conscienciació de la població.

medicusmundi mediterrània té presència, actualment en set països. En tots es treballa ja sigui amb l’administració, o amb entitats locals, o amb tots alhora, i són ells els que executen de forma directa els projectes. “Quan hi ha polítiques públiques, el que fem és donar-ne suport i ajudar a desenvolupar-les de forma eficient”, explica. Zahínos està content de tenir certa estabilitat en el temps amb els equips de persones amb els que treballa, ja que això permet fer un seguiment i desplegament més fluid. Això és imprescindible perquè els projectes funcionin i no es converteixin en “bolets” que una entitat aliena a la realitat del país planta en mig d’un camp de batalla. La implicació, tant de les administracions com de les entitats és absoluta perquè senten el projecte com a propi, ja que respon a les necessitats que elles tenen i són elles qui el condueixen.

Totes les convocatòries en les quals participa medicusmundi requereixen mecanismes de quantificació i valoració de la tasca desenvolupada. Això s’avalua amb la consecució dels indicadors, que no deixen de ser referències per mesurar l’impacte del projecte. Existeixen fórmules que generen dades i estadístiques, molt vàlides per informar els finançadors de què s’està fent amb els diners aportats, però, per Zahínos els resultats tangibles són la millor eina d’avaluació.

Així, el millor indicador és la sostenibilitat i viabilitat del mateix projecte. A Moçambic, a Cabo Delgado, es va desplegar un projecte l’any 1994 que ha sigut absorbit pel sistema públic d’atenció sanitària. medicusmundi ha construït el 50% d’aquest sistema, tant en l’àmbit d’infraestructures com de processos, i és una cosa de la qual estan molt orgullosos.

Els projectes, en definitiva, són petites eines que tenim per resoldre problemes molt grans. “A vegades, la magnitud de la situació ens supera” reconeix Zahínos, i l’evolució del funcionament de les convocatòries de desenvolupament dels governs occidentals no va encaminada a pal·liar aquesta magnitud, al contrari. Zahínos explica que les convocatòries sempre han sigut una cotilla, però que en els darrers anys els estreny amb tanta força que difícilment es poden plantejar projectes resolutius: donen menys diners i menys temps per assolir objectius.

Els reptes de futur doncs, exigeixen continuar treballant decididament per crear i enfortir sistemes de salut públics i universals arreu, garantint el desenvolupament autònom de cada país atenen a les seves realitats. Això també implica continuar fent difusió de la situació en la qual es troben milions de persones i, en aquest sentit, Zahínos i tot l’equip de medicusmundi mediterrània estan orgullosos i encoratjats per l’impacte que han tingut els darrers documentals com WOMAN, A Luta Continua, La fiebre del oro o Kafana

Alba Arnau
La Pera. Comunicació Cooperativa