El director de relacions internacionals de medicusmundi mediterrània es troba en una missió de servei als Balcans que el portarà des de Macedònia del Nord fins a Bòsnia. Cinema documental per despertar consciències, dret a la salut, lluita contra la violència de gènere: tots aquests elements es conjuguen i cobren vida en una regió ja de per si polièdrica. Aquestes són algunes de les reflexions i vivències que sorgeixen en una missió d’aquest tipus.

Quan no ets exemple de res, ets ja exemple d’alguna cosa.

Així són els Balcans. Una eclosió constant d’energia, creativitat i lluita, des de la seva història mil·lenària fins al dia a dia més costumista. Una d’aquelles regions que t’ensenya com no fer les coses, i a la vegada, gairebé sense adonar-se’n, et transmet grans lliçons de vida.

Aquí saben el que és viure en conflicte com a gairebé cap altra regió del planeta. Sembla com si la barreja i la multiculturalitat en el mateix cor d’Europa haguessin de pagar aquest preu. Cada cert temps l’enfrontament, la lluita entre pobles germans, el xoc entre cultures que porten convivint segles.

Tetovo és una petita ciutat a l’oest de Skopje, la capital de la recentment nomenada Macedònia del Nord. Passejant pels seus carrers sento que és una petita Sarajevo. A cada cantonada hi ha una mostra evident de la diversitat de la seva gent: mesquites, esglésies ortodoxes, cartells en alfabet ciríl·lic, en llatí, en llengua macedònia, albanesa… població de Romania, i una infinita riquesa cultural, lingüística i d’ètnies que encara perviuen i conviuen conjuntament.

Però no és or tot el que llueix, i aquí també han alimentat el conflicte entre la seva gent. Des del 2000 al 2002 es va viure la guerra en aquestes terres. Posteriorment, enfrontaments, apartheid entre població d’origen albanès i d’origen eslau, xocs amb la població romaní i altres pobles migrants. Es va escenificar la inaudita i incansable qualitat humanitat de fer de la diferència una arma llancívola, d’enaltir el que ens separa, de veure’ns diferents. Polítics àvids de poder van aixecar banderes, van retorçar la història, van abraçar els regionalismes per buscar suport. El veí sempre tenia la culpa de tot.

I aquí, enmig d’aquesta propaganda asfixiant que s’entesta a ocupar qualsevol espai públic, va néixer el LOJA, el Centre per a la Cooperació dels Balcans, un veritable oasi de llibertat d’expressió, d’interculturalitat, de resolució de conflictes. En un vesper que estava més a prop de convertir-se en una altra Bòsnia que no pas de sortir airós com un nou país, el LOJA ha fet del mestissatge una virtut, i amb aquesta fórmula, en una terra on ningú està lliure de les cruïlles de la història, és evident que estava abocat a l’èxit, tot i que el camí sigui lent. S’ha erigit com un pol d’intercanvis, un espai on l’expressió de la diferència és sinònim de bellesa, de personalitat, de creativitat, de llibertat. Els seus treballadors i treballadores, les persones voluntàries i col·laboradores abracen la internacionalitat i la multiculturalitat com una necessitat sense la qual no poden entendre aquesta regió i el món.

I en el seu afany de continuar alimentant aquesta idea, ja fa més de vuit anys, van llançar el Festival Internacional de Cinema Watch Out. Per aquí han passat produccions kosovars, sueques, romaneses, nord-americanes, espanyoles, sèrbies, etc. per fer valer l’art i la cultura com a idioma fraternal. Ha estat aquest any 2019 que han premiat el nostre documental “La Fiebre del Oro” com la millor pel·lícula del festival.

Amb Bujar Duma, Director de LOJA i organitzador del Festival de Cinema Watch Out de Tetovo, rebent el premi a la millor pel·lícula 2019.

A la seu del museu de l’antic Partit Comunista de l’Ex Iugoslàvia, un amfiteatre a l’aire lliure, envoltat de parres, llorers, envaït de gats que gaudien de la baixada de la temperatura al capvespre, vaig veure projectar les imatges de les mines del nord de Moçambic, la lluita per la supervivència de milers de miners, l’impacte que comporta aquesta activitat en el medi ambient i en la salut. Vaig veure projectar un documental que jo mateix havia ideat, pensat i rodat amb el gran amic i director Raúl de la Fuente de Kanaki Films, ja fa dos estius, durant dues setmanes de treball duríssim a la sabana moçambiquesa. Per això el vam fer, per fer arribar el nostre missatge a qualsevol lloc del planeta. Ahir vaig ser conscient una vegada més del que vol dir la paraula humanitat, o potser millor hauria d’escriure-la com a HUMANITAT, i el que ens uneix com a espècie. A la cara dels amics i amigues de Tetovo, s’apreciava aquella expressió que ve a dir “de què ens queixem, per què hem estat lluitant … el que realment importa són altres coses“.

Amfiteatre davant de la Seu del Partit Comunista de Macedònia.

Aquesta és la globalització en la qual crec. Una globalització creada per les persones que ideen espais de trobada, que et miren als ulls quan els parles d’altres regions del planeta, que volen saber, que veuen en les diferències el que ens fa iguals, que veuen en la fragilitat que tenim com a espècie, la nostra més valuosa força. Així m’he sentit a Tetovo, fos entre ànimes bessones que hem tingut la sort de néixer en racons allunyats del planeta i que hem tingut a més la fortuna de conèixer altres racons encara més llunyans.

Crec que amb els nostres documentals, no només lluitem per un dret humà. En realitat, busquem aliats i aliades, germans i germanes que no entenen de fronteres, com no entén de fronteres la salut, persones que potser un dia van lluitar per unes fronteres i es van omplir de buit i sense sentit, descobrint que aquestes no són part de l’ADN de la HUMANITAT.

Ivan Zahinos Ruiz
Coordinador de Relacions Internacionals
medicusmundi mediterrània