Foscor, seria una bona metàfora del que hi ha darrere de les mines, ja que les conseqüències de l’explotació dels recursos miners sovint generen més impactes negatius que positius. Quan, a més, posem el focus en una activitat tan poc controlada com la mineria artesanal, aquests impactes negatius es multipliquen.

Al nord de Moçambic, a Cabo Delgado, s’estima que prop de 100.000 persones, forçades per la pobresa i la falta d’alternatives, es dediquen a aquesta activitat econòmica que, de forma directa, comporta problemes socials, mediambientals i de salut.

Una activitat sense cap mena de regulació que permet que proliferin pràctiques negligents per part de les persones que hi treballen, que ho fan sense cap mena de cobertura jurídica, laboral o sanitària. A més, tant per vendre el mineral obtingut com per aconseguir material per l’explotació han de recórrer inevitablement al mercat negre, cosa que afavoreix la presència de traficants.

Parlem sobretot de l’ús de mercuri, l’element que s’utilitza de forma més estesa per amalgamar l’or. Aquest element químic altament tòxic contamina l’aigua dels rius on els i les mineres treballen el garbellat del material. Aquesta aigua, de retruc, contamina l’entorn per on passa fins arribar al mar. El mercuri és un element amb una alta capacitat d’acumulació en organismes vius, i per tant escala fàcilment en la cadena alimentària fins a arribar als plats de tot el planeta quan consumim peix. Consumir peix contaminat de mercuri pot provocar enverinament i és especialment perillós en dones que estan embarassades o alletant.

S’estima que el 40% de la contaminació per mercuri del planeta prové de la mineria artesanal. Però no només el mercuri és el que genera problemes mediambientals. El descontrol en l’explotació provoca que ningú tingui cura del territori un cop aquest ja ha estat excavat.

La introducció del mètode gravitacional amb bòrax és clau en aquest punt del procés de transformació de l’activitat. Aquest element químic pot substituir el mercuri i, de fet, els miners associats que ja l’utilitzen reconeixen que l’or obtingut és de millor qualitat. El bòrax és un element innocu per la salut de les persones i pel medi ambient, no és car i, a més, està permesa la seva comercialització per usos de neteja. El problema del bòrax és que la seva comercialització no està molt estesa al país per desconeixement del seu ús i, per tant, els miners que volen utilitzar-lo han de viatjar fins a les grans ciutats per aconseguir-lo.

Malgrat tots aquests impactes, la mineria és l’únic recurs econòmic del qual disposen moltes famílies en aquesta regió de Moçambic. Una activitat que, en cas de fer-se de manera diferent, podria esdevenir una font d’autoocupació legal i regulada que permetés desenvolupar el territori de forma segura i sostenible.

Amb aquesta perspectiva es va desplegar el projecte Mineria Artesanal, que acabarà aviat la seva fase inicial i que espera poder-se reeditar per continuar afavorint una activitat econòmica sostenible a la regió.

L’objectiu d’aquest projecte és promoure l’associacionisme de miners i mineres per mancomunar recursos i esforços i deixar de treballar de forma individual. Aquesta estratègia els permetria accedir a un reconeixement administratiu que legalitzaria la seva activitat, a més de poder-se formar i compartir recursos per millorar les tècniques d’explotació i obtenció de minerals i reduir l’impacte en el medi ambient.

Però calen més recursos per continuar aquesta tasca que, sobretot, ha de tenir un impacte polític. En Daniel hi posa molt d’èmfasi perquè assegura que, sense voluntat política legislativa darrere, aquesta situació romandrà estancada indefinidament.

El gran desafiament ara que és les associacions de treball cooperatiu que s’han constituït segueixin funcionant per elles mateixes, existeixi o no el programa que les impulsa. En aquest sentit és important que el govern les hi doni suport, les afavoreixi d’alguna manera, que se sentin acompanyades.

El següent pas d’aquest projecte hauria de ser promoure la cadena de valor de les cadenes de comerç just. El que s’ha fet fins ara és un gra de sorra per començar a dignificar la mineria artesanal i cal poder seguir acompanyant els processos que envolten aquesta activitat. Actualment s’està plantejant una reforma de la llei de mineria, i Medicus Mundi, així com altres entitats interessades en una transformació sostenible, s’estan implicant en formar un equip d’assessorament al govern per incorporar el coneixement i experiència adquirits en aquest procés.

Alba Arnau
La Pera Comunicació Cooperativa