Així anomena l’Heya Hussein el laboratori de medicaments essencials de la RASD, ubicat a Rabuni, a prop dels campaments de refugiats de Tinduf. Una joia per ser, avui dia, una de les poques estructures que se sosté tot i el pas dels anys. “Hem vist passar pels campaments centenars de projectes humanitaris d’entitats que amb la millor de les seves intencions han volgut ajudar a poble sahrauí, però han estat tan efímers com les seves fonts de finançament” explica.
El finançament extern és un tema clau per sostenir la vida als camps de refugiats, i el laboratori no està exempt de dependre d’ell. Mulay Masoud, un dels tècnics que porta més anys al laboratori, confirma que, des de la crisi econòmica de l’any 2008, la producció de medicaments al laboratori s’ha vist afectada per la manca de matèria primera. La provisió depèn dels recursos que el Front Polisario pot mobilitzar i de les caravanes que pot organitzar des d’Espanya, cada vegada més esporàdicament, per fer arribar el producte a les instal·lacions sahrauís. “En aquests moments és molt difícil poder aconseguir antibiòtics, per exemple, perquè és dels materials més cars i necessita unes condicions de fabricació molt estrictes. Ara mateix el laboratori només arriba a cobrir un 10% de les necessitats dels refugiats en els campaments” explica. Per a alguns dels medicaments que fabriquen, el percentatge pot ser més alt, per exemple amb els col·liris per les persones amb glaucoma.
Mulay Masoud
El laboratori, però, no només proveeix de medicaments, sinó també d’esperança. És un agent d’empoderament de la població, ja que la situació humanitària que viu el poble sahrauí és extrema. Quan un projecte es converteix en una font d’auto abastiment i d’autogestió impacta de manera positiva en l’autoestima col·lectiva.
Laboratori de producció de medicaments
Els campaments havien de ser una solució transitòria, però sembla que en aquestes latituds la temporalitat ha perdut el seu sentit. La majoria de població viu en tendes malgrat que, com explica Heya, quan una situació provisional es perpetua, acabes buscant la comoditat entre la incertesa. “El poble sahrauí és un poble supervivent, ho ha estat històricament i ho continua sent” insisteix “però aquesta manca de perspectiva no deixa de minar l’esperança de la gent que no visualitza un horitzó amb solucions. Això afecta, tant de forma individual com de forma col·lectiva, a la concepció que es té d’un mateix”.
Tenda
D’aquesta manca de confiança en sap molt en Mulay, que recorda ara, fins i tot amb humor, que la gent del campament no confiava en absolut en els medicaments que es produïen al laboratori quan aquest va arrencar fa una mica més de 20 anys. La població del campament no volia saber res d’aquelles pastilles o cremes que fabricaven els seus companys i preferien confiar en allò que arribava de la cooperació internacional. A poc a poc es van anar adonant de la qualitat del producte local “i ara la història és a l’inrevés, vénen a la recerca dels medicaments que produïm aquí perquè consideren que tenen millors efectes que els que vénen de l’exterior, però no sempre tenim allò que necessiten”.
Instal·lació de la sala blanca
En Mulay explica que els estàndards de qualitat de laboratori són molt exigents. Es fan dues analítiques de la matèria primera i del producte final, es revisen freqüentment les fórmules magistrals i també, de forma periòdica, s’envien productes elaborats per ells a analitzar als laboratoris de la Facultat de Farmàcia de Barcelona, que compta amb una tecnologia que allà no tenen. “A aquest laboratori, a més de l’escassetat de material, també li falta una actualització de la maquinària que ara mateix és semiautomàtica i ens limita molt a l’hora de fer grans produccions” assenyala.
Producció de paracetamol en el laboratori
L’Heya té ara 36 anys i resideix a Espanya. Ella és tècnica de laboratori i va treballar diversos anys el de Tindouf, amb un equip per al qual només té bones paraules. “El laboratori és una segona casa, i no només per les hores que passes allà, sinó perquè et fa sentir realitzat i útil per a la teva comunitat, que és una cosa que en els campaments no es respira. Els joves allà no tenen perspectives de futur, malgrat que som gent amb estudis i ben formada. L’única opció que tenim la majoria és establir-nos fora del campament”.
Equip del laboratori
El laboratori de medicaments essencials es va començar a gestar fa gairebé 25 anys. Neix de la necessitat de produir medicaments per abastir les necessitats de l’hospital dels campaments i de la seva població. Medicus Mundi va iniciar aquest projecte posant les bases, creant les instal·lacions i proveint-les d’allò necessari per començar a produir. El laboratori depèn de la Farmàcia Central i per tant, del Ministeri de Salut de la RASD. MMMed ajuda al fet que el laboratori pugui continuar amb la seva tasca diària facilitant matèria primera, equipaments, mantenint la infraestructura i la formació continuada. Els recursos s’aconsegueixen de finançadores com el Fons Català de Cooperació i altres aportacions d’associacions i entitats.
Producció d’aigua oxigenada
En Mulay està molt orgullós de ser la persona que acompanya als nous integrants de l’equip del laboratori a conèixer el funcionament d’aquest. Destaca per sobre de tot el compromís i la professionalitat de les persones que hi arriben per treballar. L’equip s’ocupa de tot, des de les tasques de producció a les de neteja. “Per a nosaltres és de vital importància que aquí tot funcioni bé. Aquest havia de ser, com tots, un projecte transitori, i ha acabat sent una instal·lació estratègica per a la nostra supervivència com a poble” finalitza.
Alba Arnau
La Pera Comunicació Cooperativa
Molt intressant. Desconeixia la possibilitat de poder fabricar medicaments en un entorn a priori tan desfaborable també pel que fa a infraestructures. En faig difusió. Gràcies!