El passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona, vaig escoltar aquesta frase “…quan la dona s’equivoqui no la pegueu, cal educar-la amb afecte”. Es tractava d’un dels ponents de l’acte central de commemoració de la Província de Kuito, Angola.
Aquest exemple, com molts d’altres, porten a obrir espais de reflexió importants. Angola, amb la seva llei 25/11 de 14 de juliol contra la violència domèstica, va realitzar el seu primer intent d’establir un marc legal de protecció a les víctimes.
Una temptativa, no obstant, amb moltes dificultats i aspectes encara per definir. Es tracta d’una llei que inclou dins del concepte de violència domèstica: la violència de gènere, el maltractament infantil o la fugida de la figura paterna de la llar. És una llei que garanteix l’atenció física, psicològica i legal a les víctimes, però a la província de Bié, amb aproximadament un milió i mig d’habitants, no hi ha un sol psicòleg que pugui oferir aquest suport, on les forces de l’ordre que es troben a l’hospital provincial fins fa ben poc es negaven a notificar els casos que rebien al·legant que el seu paper era amb prou feines notificar els accidents de trànsit i agressions, però no els casos de violència de gènere, una província sense un sistema de referència que pugui donar una atenció ràpida i eficaç a les víctimes.
En resum, una llei amb bastants buits, però un punt de partida fonamental per a totes les persones i institucions obstinades a treballar en la lluita contra la violència domèstica. En aquest camí, l’any passat es va elaborar a la nostra província, conjuntament amb l’Hospital provincial i la DIFAMU (Direcció provincial de la Dona i Promoció de la Família), la primera temptativa en tot el país per a la regularització d’aquesta llei, el Protocol d’Atenció Sanitària a les Víctimes de Violència Domèstica. Aquest protocol té per objectiu proporcionar als professionals de la salut orientacions d’actuació homogènia en casos de violència dirigida especialment contra les dones, tant en la prevenció i diagnòstic precoç, com en la cura i seguiment. Aquest protocol també defineix el sistema de referència per a l’orientació i atenció a les víctimes, així com les interaccions que han d’existir entre les diferents institucions implicades en l’atenció social, legal i sanitària.
El que va començar sent, amb prou feines, una petita iniciativa de dues institucions, ha fet possible un any després, la creació d’una Xarxa de Protecció Social, un grup tècnic multisectorial que engloba a pràcticament la totalitat de les institucions públiques i una important representació de la societat civil. Un altre petit, però importantíssim pas per ajudar a la implementació i regularització de la llei 25/11.
Però de poc serveix tenir un marc legal si no està acompanyat d’una veritable consciència política i social del problema, per això les principals activitats desenvolupades durant tot l’any són les campanyes de difusió i sensibilització sobre la violència domèstica.
Del dia 25 de novembre al 10 de desembre sota el lema “Una vida sense violència és un dret de les dones” es celebren a tot el país les Jornades d’Activisme, amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre els deures i drets en els quals es vol basar aquesta societat. Són unes jornades repletes d’activitats, xerrades sobre violència domèstica, VIH/Sida, abandonament familiar… Aquestes activitats conclouran el proper dia 10 amb una gran marxa de protesta contra la violència domèstica a la ciutat de Kuito, marxa en la que es presentarà oficialment la recentment creada Xarxa de Protecció Social a les Víctimes, un altre petit gran pas en aquest llarg camí.
Però el meu desig, és que algun dia i espero que no molt llunyà, no necessitem unes jornades d’activisme que ens hagin de recordar els nostres drets fonamentals, i no escoltem frases en actes commemoratius que ens donin a entendre que existeix la més mínima justificació per a actes de violència, ja sigui contra les dones o contra qualsevol persona.
Foto: Dia de l’obertura de les Jornades d’Activisme. Grup teatral representant una peça de sensibilització sobre violència domèstica.
Neus Peracaula Pueyo
Coordinadora de medicusmundi Catalunya en Bié, Angola
NOTA: medicusmundi Catalunya treballa a Angola en l’enfortiment dels sistemes públics de salut des de 1990. El projecte actual integra la prevenció de la violència domèstica.
